En aquest últim ple...

Ahir al Ple, vem aprovar la Llei que regula l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat que siguin usuàries de gossos d’assistència... aquí us penjo la meva intervenció, en nom de CiU!

una volta més...

Aquests dies he intentat moltes vegades actualitzar el bloc però totes les vegades he acabat esborrant l'escrit. M'explico.

Aquests dies on les paraules corrupció, engany, estafa, Garzon... estan a l'ordre del dia, i on és la POLÍTICA en majúscules l'ase dels cops. Quan tots aquests escàndols van sortir als mitjans, esbombats com una pluja fina que cala i acaba mullant, com a persona que creu en el fer política com a acte de servei, vaig sentir-me malament i vaig passar per totes les fases tan estudiades: negació dels fets, ira, negociació i recerca d'explicacions, tristesa per tot i acceptació dels fets.

Ara potser puc fer una reflexió més objectiva, tot i que el mal ja està fet.
Em fa molta ràbia que a tots els polítics ens fiquin al mateix sac, que no es diferenciï les accions de les persones, que s'elevi l'anècdota a categoria i no es doni opció a exculpar a ningú sino que aquells que són generadors d'opinió, fan afrmacions pel broc gros i no donen peu a l'aprofundiment o la reflexió acurada.
I amb això, queda afectada la feina de molta gent, amb càrrec públic o no, que fa política en tots els nivells... aquells que dediquen molts vespres a reunions, a trobades amb veïns, a participar en activitats que volen millorar la vida de les persones... i no és just.

Les persones poden ser corruptes, i actuar malament...i han de ser jutjats per aquells qe tenen la potestat per fer-ho i assumir les conseqüències dels seus actes.

Quant teatre...

Una vegada més, ens trobem davant d'una situació política que s'allunya i ens allunya de la realitat de moltes persones de bona fe que es dediquen -ens dediquem- a la política per que creiem fermament que això és una manera de servir al país. I em sap molt greu.
En un moment on la desafecció política assoleix quotes molt i molt altes, casos com el cas "Pretòria" evidentment ens deixen a tots i totes a l'alçada del betum.

Realment, si es confirmen les acusacions que han portat a la detenció d'aquestes persones, algunes d'elles càrrecs electes -que han rebut la confiança una vegada i una altre, de la ciutadania a la que representen!!- haurem de prendre mesures contundents, tots els partits sense excepció.

I davant d'això, no val dir "mans netes" i quedar-se tan ample, per que malauradament els partits o les institucions no són corruptes, ho són les persones... i també malauradament, poden sortir pomes podrides a totes bandes.
Per tant, la solució ha de venir des del respecte als partits, a les persones que cada dia treballem dignament en política, sense diferències ni excepcions.

Ara, també hem de fer una altre reflexió: ja començo a estar cansada del paper "d'home-orquestra" del sr. Garzon, que cada vegada més sembla que es mogui per la temptació mediàtica i sembla que busqui el ressò de les seves accions al crit de "mas difícil todavía!": per que, era necessari portar als acusats del cas Pretòria amb furgoneta des de Barcelona (els d'ETA els porta en avió), i han de sortir emmanillats per TV quan encara impera -o així hauria de ser- la pressumpció d'innocència?.

La Medalla Carrasco i Formiguera a la Fundació Vicenç Ferrer!!!

Aquest any, Unió Democràtica de Catalunya donarà la Medalla Carrasco i Formiguera a la fundació Vicenç Ferrer.
Realment crec que és una molt bona notícia.
Hi han premis, guardons, reconeixements... que a vegades són atorgats a persones o entitats que no responen a aquells paràmetres esperables del premi, però no per no mereixer-los -evidentment jo no qüestionaré aquí a moltes persones o entitats guardonades-, però que podem considerar desproporcionats, no adequats en el moment, o fins i tot, poc ètics.
Però aquest no és el cas: crec que si algú mereix un reconeixement a tota una vida, a la solidaritat, a la valentia, a la humilitat, per a ser exemple de molts... és en Vicenç Ferrer (descansi en pau) i la Fundació que porta el seu nom.
Humilment, celebro aquesta Medalla!

Sobre un Centre de Dia a Cotxeres de Borbó... una altre promesa trencada!!!

Primera intervenció



Segona intervenció

reflexió...

A partir de demà la coneguda com a "píndola de l'endemà" es vendrà a les farmàcies sense recepta mèdica. Només els farmacèutics hauran de donar la informació que considerin i ja està.
Aquesta medicació -de la que no estic en contra- té efectes secundaris si es pren més sovint o amb la dosi inadequada, i pot provocar problemes de salut. No hem d'oblidar que és una dosi altíssima d'hormones.
Sóc conscient que hi ha més embarassos no desitjats -sobretot en adolescents- dels que voldriem, amb totes les complicacions que això comporta per la vida de la noia, de la parella i al capdavall de la familia. Però és aquesta la solució? Estem preparades per utilitzar de manera indiscriminada aquesta píndola? No oblidem que hi ha una mancança important en la nostra societat d'educació sexual i afectiva, que precisament qüestiona la capacitat d'utilització d'aquesta píndola com a mètode d'urgència i no com a mètode anticonceptiu més o menys habitual.
I després d'això, encara ens qüestionem la prescripció infermera???

¡Bona Diada!

Amics i amigues,
disculpeu el retard en l'actualització del bloc... a vegades la realitat et supera. En qualsevol cas, bentrobats i bentrobades de nou!!
Avui, 11 de setembre, tornem a conmemorar la Diada Nacional de Catalunya. Un any més ens trobem amb molta feina per fer, i poca gent amb ganes de fer-la, de debò.
I ho dic per que aquesta Diada coincideix amb l'inici d'un curs polític complicat, on haurem de fer camí superant entrebancs i destorbs que ens han posat, ens posen i posaran aquells intransigents que fan de la seva mentida veritat absoluta.
Tot i així, més que patir pel què faran o diran uns o altres, hem de seguir treballant pel què farem i direm nosaltres, què volem i com ho aconseguirem. Però només amb el dir no anirem enlloc, i hem de ser sincers: a casa nostra tenim massa veus suposadament autoritzades que col·loquen medalles als 'bons' i donen lliçons allà per on passen... sense pensar en el país, en el què necessita, en què pot fer per ell.
No sóc ningú per donar lliçons , ni penso fer-ho, només demano coherència. Aquella que jo mateixa aplico en el què dic i faig.
Amunt, Avant i Visca Catalunya Lliure!!!!!