Quant teatre...

Una vegada més, ens trobem davant d'una situació política que s'allunya i ens allunya de la realitat de moltes persones de bona fe que es dediquen -ens dediquem- a la política per que creiem fermament que això és una manera de servir al país. I em sap molt greu.
En un moment on la desafecció política assoleix quotes molt i molt altes, casos com el cas "Pretòria" evidentment ens deixen a tots i totes a l'alçada del betum.

Realment, si es confirmen les acusacions que han portat a la detenció d'aquestes persones, algunes d'elles càrrecs electes -que han rebut la confiança una vegada i una altre, de la ciutadania a la que representen!!- haurem de prendre mesures contundents, tots els partits sense excepció.

I davant d'això, no val dir "mans netes" i quedar-se tan ample, per que malauradament els partits o les institucions no són corruptes, ho són les persones... i també malauradament, poden sortir pomes podrides a totes bandes.
Per tant, la solució ha de venir des del respecte als partits, a les persones que cada dia treballem dignament en política, sense diferències ni excepcions.

Ara, també hem de fer una altre reflexió: ja començo a estar cansada del paper "d'home-orquestra" del sr. Garzon, que cada vegada més sembla que es mogui per la temptació mediàtica i sembla que busqui el ressò de les seves accions al crit de "mas difícil todavía!": per que, era necessari portar als acusats del cas Pretòria amb furgoneta des de Barcelona (els d'ETA els porta en avió), i han de sortir emmanillats per TV quan encara impera -o així hauria de ser- la pressumpció d'innocència?.