4 pinzellades virtuals de la Titon

La meva intervenció en defensa de les esmenes de CiU a una moció sobre salut d'ERC!

2011-12-01T18:10:00.000+01:00

Gràcies!

2011-11-23T11:26:00.000+01:00

Aquest diumenge passat vem celebrar les últimes eleccions d'aquest any, un any ple d'oportunitats per la ciutadania per a manifestar els seu suport o no als diferents partits que conformen l'arc parlamentari, els plens municipals i les corts generals.

En totes les eleccions, CiU ha rebut el màxim suport.

Per tant, vull agraïr a la ciutadania aquest suport, ja que com a membre d'Unió Democràtica i de CiU electe al nostre Parlament, la crisi que estem patint i les mesures que el Govern de Catalunya ha d'aplicar vulgui o no, es veuen en certa manera recolzades per aquest suport continuat a través de les urnes.

No són moments fàcils, ni per la ciutadania ni pel Govern. Però crec que la valentia, coratge, responsabilitat i coherència del Govern en les mesures que pren i en el seu discurs -amb el lideratge del MH President Mas-, és el que la ciutadania ha premiat. La gent n'està tipa de populisme i de demagògia barata, per que sap que en els moments en que a les cases s'han de fer ajustos també és lògic pensar que l'Administració també ha de prendre mesures, sobretot quan s'ha estirat més el braç que la màniga!

Estem en moments difícils, però n'estic convençuda que ens en sortirem.

La bufanda de la Ministra

2011-09-19T09:18:00.000+02:00

Ahir va celebrar-se a Gavà la Festa de la Rosa dels socialistes. I realment,és un acte d'aquells als que cal fer-ne seguiment, ja que deixa cada any un conjunt de "perles" que donen per fer els discursos de la propera campanya, quasi sense baixar de l'autobus -fent símil futbolístic-.

Com pot dir l'encara Ministra de Defensa Espanyola que ella defensarà Catalunya des del PSC de Madrid? i encara més, com pot erigir-se om a tercera via en aquestes eleccions, entre uns i altres??? Per que llavors, que ha fet fins ara la sra. Ministra a Madrid: ganxet? Deu tenir una bufanda moooooolt llarga ja.

El PSC no troba el nord: li manca lideratge, li manca coherència, ha de decidir què vol fer aquí i a Madrid. I per ara, escoltant els discursos d'ahir d'en Rubalcaba (fent la pilota als catalans, amb discusos que no són creïbles), i en Montilla (aprofundint en un magma de tons grisos) tenen molta feina.

Malgrat tot, crec que el país necessita un PSC fort. Espero que trobin el seu camí aviat.

Una Constitució de dos, i només per dos...

2011-09-01T18:14:00.000+02:00

S'acaba l'Agost, i no per això retornem o comencem un curs polític, per que aquest any no s'ha aturat res.
Encetem el mes de setembre amb el tema que ha tancat l'Agost: la reforma de la Constitució Espanyola proposada pel PSOE i PP -òbviament comptant-hi el PSC-, amb nocturnitat i traïdoria.

Fa temps que se'n parla de la reforma constitucional, fos per assegurar la nissaga borbònica, fos per incorporar l'autodeterminació en un text que se suposa que ens inclou a tots. Però, ens inclou a tots?

Ho dubto. D'entrada, sent una llei tan important com aquesta, és sospitós que es faci a final de legislatura, amb un pacte bilateral entre dos partits que fins ara només han estat tirant-se els plats pel cap, sense cap voluntat d'incloure la resta de partits amb representació parlamentària, ni volent tocar res més del text constitucional que allò que des d'Europa els han dictat. Penós.

Però sort que la ciutadania podrà dir-hi la seva... ai, no!! que no es pot fer un referèndum per que és massa just de temps (Rubalcaba dixit).

D'entrada, només constatar que aquesta Constitució no ha estat votada per la gent de la meva generació, ni de moltes altres, cosa que a dia d'avui, indica que hi ha un percentatge molt alt de la ciutadania que no l'hauria votat i ara no pot modificar-la.
Sent com és una llei tant important, a molts només ens queda comprar-nos crispetes i veure com decideixen per nosaltres què podem ser o no, què o quant podem gastar o no, quines competències tenen la gentilesa de donar-nos a les autonomies.

Ens indiquen el camí.

Intervenció en la Comissió de Salut, parlant del tabaquisme!

2011-07-17T22:33:00.002+02:00

De la indignació a la pena...

2011-06-14T20:29:00.000+02:00

Portem quasi un mes fent girar l'actualitat en torn dels autoanomenats "indignats"o dits també "acampats". Ja vaig excriure el que en pensava en l'anterior post d'aquest blog.
Ho sento, però això ja passa de mida!
Avui tallen la Diagonal de Barcelona, col·lapsen la ciutat i bloquegen l'entrada al Parlament de Catalunya per tal de no permetre'ns l'entrada als diputats i diputades que legítimament, i com a representants electes de la ciutadania,demà anirem a fer la nostra feina de debatre, parlar, pactar, consensuar... textos legislatius -en concret els pressupostos-, per fer país.
Per que no ens oblidem que tots , siguin (o siguem) del partit que siguin, volem construir un món millor. I això, que pot semblar poètic, és el que crec.
És una vergonya que un grup de gent més o menys organitzat qüestioni el sistema per que sí, aprofitant la situació crítica del país, i es permeti alegrement imposar les seves normes no consensuades ni avalades per ningú, i insultant tan tranquil·lament a aquells que ens dediquem i creiem en la política.
Fins quan hem de permetre això? des de quan hem de donar alè a la mala educació?
Tothom té dret a enfadar-se, a manifestar-se, a voler canviar les coses... -de fet, crec fermament que hi molt camí a recórrer, i moltes coses a canviar-, però reprovo totalment aquestes actuacions incíviques i autoritàries que volen imposar els seu pensament per sobre dels drets dels altres.
En aquests moments aquesta situació em fa pena.

Jo també estic indignada!

2011-05-28T18:08:00.003+02:00

Fins avui no m'havia pronunciat sobre les acampades, més enllà d'alguna piulada al twitter. Però ja n'hi ha prou.
En un principi, quan va iniciar-se aquest esdeveniment em va sorprendre i vaig valorar positivament la capacitat de l'anomenada "societat civil" no organitzada de fer sentir la seva veu més enllà de les plataformes formals de participació conegudes -partits polítics, sindicats, associacions...-, i que en un moment de crisi com l'actual aquest fet com a mínim calia que ens l'escoltessim.

DIt això, i veient-ne l'evolució, crec que la cosa ha degenerat fins un punt no permissible.
Des de quan es pot acampar i campar d'aquesta manera a la plaça Catalunya? Com es pot permetre tenir persones dormint a la plaça, cuinant i plantant un hort -torno a repetir-ho-, a la plaça Catalunya?

Ho sento, però ara ja el discurs no me l'empasso. Em dedico a la política, honradament. Crec en la política com a instrument de canvi social, de diàleg, d'escolta activa, de transformació social... I no accepto que se m'insulti, menyspreïi i qüestioni constantment la meva feina, que se'm faci culpable de tot el que passa i que senti que haig de demanar perdó per dedicar-m'hi. No ho accepto.

Jo també estic indignada: perque comparteixo la ràbia respecte una societat que ens ha fet acomodats, que ens ho ha donat tot de manera ràpida i fàcil, on tots tenim molts clars els drets i no tant els deures que tenim. Estic indignada per la falta de valors i d'esforç que veig en molts de nosaltres (m'hi compto, per a que no sigui dit!).

Però crec també que una altre societat és possible, que tots hem de fer l'esforç d'aconseguir els nostres somnis treballant-nos-los.

Sóc infermera, i quan vaig acabar la carrera ja fa 14 anys vaig treballar nits i dies, ponts, festius, estius... agafava el que m'oferien encara que fos 5 minuts abans de començar el torn. I sento dir que en la meva etapa de supervisora d'infermeria la resposta que vaig trobar més d'un cop quan demanava a algú si podia cobrir algun torn -això fa una mica més de 4 anys, anys de bonança econòmica i de treball- va ser que no: o volien un mes sabàtic, o volien triar torns i dies. Doncs ho sento, però això ara no és sostenible. O ens arromanguem TOTS o no ens en sortirem.

Ja en tinc prou de discursos bonistes, de criminalitzar als 'poderosos', als 'polítics', als 'mossos', als 'empresaris'... i aixecar quantre pancartes demanant la pau al món. Jo també la vull, però no cridant còmodament acampada en una plaça.

2011-05-25T22:06:00.000+02:00

Us adjunto l'enllaç de l'entrevista que, amb motiu del dia Internacional de la Infermeria, em van fer per EnfermeriaTV!
Entrevista en motiu del Dia Internacional de la Infermeria

Sempre hi haurà gent que no ho vulgui entendre.

2011-05-24T23:51:00.000+02:00

Disculpeu el retard d'aquest post, però degut a la campanya electoral vaig preferir no escriure per estalviar-me després l'empenediment d'haver escrit i criticar segons què -els que em coneixeu sabeu que a vegades, em falta comptar a 10 per dir les coses, tot i que tampoc em considero impulsiva del tot-. Tant se val.
Avui però, crec que hi han diversos temes que mereixen un comentari per part meva:

En primer lloc, el resultat de les eleccions del 22 de maig. Crec que és un resultat incontestable que situa a CiU com a eix polític central amb tota la responsabilitat -recoltzada per la ciutadania- de tirar endavant el pais, amb responsabilitat. De la resta de partits vull destacar la campanya tan poc considerada del PSC a Barcelona. Apel·lar a la por de la ciutadania envers CiU, utilitzar la imatge d'Aznar en el seu espot i parlar de les "retallades" del Govern com a ham ha demostrat la seva desesperació: sort que la campanya dura 15 dies, sino la propera seria tirar-nos pedres!!! Espero que n'aprenguin d'això!

Pel que fa a ERC crec que no cal ni comentar-ho, entre altres coses perque és un resultat que parla per si sol. Tot i així, és de rebut reconèixer que la dimissió de la seva executiva nacional mereix una lloança, fent-se responsables dels resultats. És un pas a recuperar la credibilitat, no només del seu partit sino la de tots els polítics.

El PP ha pujat, quasi a tot arreu - al meu districte (el Vè) no!!-. Tot i així cal analitzar localment el fet, per que és evident que no té el mateix significat l'augment a Badalona que a Barcelona. Crec en la democràcia, i no em fan por les majories atorgades pel poble en una votació. Tot i així, em preocupa el discurs que hi ha al darrera del PP.

Pel que fa a ICV els ha passat el mateix que el 28N: havent perdut vots i regidors arreu de Catalunya, han salvat els mobles una mica millor que la resta, i els permet fer el discurs de que han guanyat. No me'ls crec, ja no són creïbles i cada vegada més perd pistonada el discurs en contra dels poderosos, entre altres coses per que en aquests moments n'hi han uns altres -els indignats- que els consideren a ells membres del club dels poderosos, i això ja no els hi agrada tant. Intentaran apoderar-se del discurs dels de l'acampada, però no cola!

C's ha perdut reconeixement popular, cosa que celebro, però em preocupa força la força que ha agafat PxC. Sempre he criticat el "bonisme" en el tracte amb les persones nouvingudes, i ara es confirma que això ha estat un error monumental, juntament amb la situació de crisi econòmica que no hem sabut gestionar.

Per acabar, no vull oblidar-me de la manifestació del 15M, que es considera l'orígen de la mobilització de les persones 'indignades' a Barcelona. Recordo diferents comentaris de persones amigues dient: "el govern no sap el que li espera!", "la mani és el preludi de les eleccions del 22M que CiU pagarà les retallades!"...

Els catalans i les catalanes no poden ser tractades com a criatures. Per sort la ciutadania és intel·ligent i ha entès la importància de les mesures d'austeritat preses així com crec que ha valorat la valentia i la responsabilitat de CiU de fer allò previst sense deixar-se emportar pel partidisme que suposaria esperar a passar les eleccions.

Sempre hi haurà gent que no ho vulgui entendre. Per sort, no gaires.

Dia Mundial de la Infermeria!

2011-05-05T13:30:00.000+02:00

El proper dia 12 de maig se celebra el Dia Mundial de la Infermeria, un dia per a reivindicar el paper transformador de la infermera en la societat actual, la seva capacitat d'acció i adaptació, de trobar respostes a preguntes que encara no s''han fet, d'ajudar a l'altre quan aquest ho necessiti, fent de la voluntat de servei la seva raó de ser!
Felicitats a totes les infermeres (rs)!

http://www.soyenfermera.es/?paged=6#video-228

Qui els entengui que els compri!

2011-03-31T13:49:00.000+02:00

Portem uns dies on el tema de conversa principal són les retallades del Govern, especialment les que afecten al sistema sanitari públic.
És evident que la situació econòmica actual, i la situació financera que té la Generalitat de Catalunya, obliguen a prendre mesures urgents de reducció de despesa i de disminució del dèficit, en tots els àmbits, també en Sanitat.
Aquest fet és òbviament un plat que no agrada a ningú -tampoc a aquells que han hagut de prendre la decisió-, però crec que a aquestes alçades de la pel·lïcula ningú es pensa que CiU vol retallar l'Estat del Benestar que fa una anys va impulsar, i que les "retallades" siguin infundades, sense raó ni criteri.
Tenim un bon sistema sanitari públic, d'alta qualitat en les seves prestacions i serveis. Però ara, el repte és fer-lo econòmicament sostenible.
Seria un error suprimir prestacions, tot i que sóc partidària de reorganitzar la cartera de serveis.
No podem seguir gastant a tort i a dret, sense complexos ni criteri, fent promeses a la ciutadania que no es poden complir, o comprometent el futur de les finances de la Generalitat. Per que no és de rebut el paper que està fent el PSC que, coneixent quina és la situació real qüestiona les mesures adoptades; però amb la boca petita i en petit comitè et reconeix que el seu problema és el 22 de maig on s'hi juguen un plat de llenties.
Potser que algú posi una mica de seny a can socialista, perque sinó la contradicció serà monumental. Ja en tenim un exemple: aproven i alaben la proposta d'en ZP i companyia d'augmentar al 20% la disminució de despesa, i s'oposen al 10% que proposa el Govern català per considerar-ho excessiu.
Qui els entengui que els compri!

el dia de la dona...

2011-03-08T22:30:00.000+01:00

Avui me n'he fet un tip de llegir felicitacions i comentaris sobre la diada de la dona treballadora que avui -i cada any- celebrem.
Personalment, no comparteixo l'enfocament que es dóna aquest dia, però no per que no cregui que la dona treballa, molt i bé, -i encara avui amb diferència de sou respecte als homes tot i fer la mateixa feina-, si no per que és una obvietat que la dona treballa.
La dona ha treballat tota la vida! no ara quan 'l'emancipació' laboral de la dona fora de casa faci que es visualitzi més, sino que ha treballat sempre, a casa o a on fos, pujant els fills i arribant allà on el marit o altres no arribaven. O és que ningú se'n recorda de les dones que des de casa han permès que els marits poguessin fer carrera? o de les que en temps de guerra van mantenir els fills i van ser puntals familiars??? Les dones aquests últims temps han entrat en el mercat de treball remunerat, i crec que hem de fer aquesta puntualització, per respecte a aquelles que treballaven en silenci.
Comencem a creure'ns que ens mereixem alguna cosa més, que volem la igualtat, l'equitat, el respecte, el reconeixement. Però reivindiquem la diferència, per que aquesta diferència és la que ens farà iguals!

Egipte...

2011-02-11T10:00:00.000+01:00

Aquests últims dies he anat seguint les notícies -males notícies- que des d'Egipte principalment, però també d'altres punts del món àrab, ens arriben.
Semblava impossible que un país com Egipte s'aixequés contra el règim que l'ocupa amb una revolta bàsicament social, on s'han mobilitzat els estudiants, els joves, els treballadors... cridant sense vergonya en contra d'un govern imposat i cada vegada amb menys suports.
A mi, realment m'ha sorprès. I la veritat és que em preocupa força el que passa, per que no li veig un final clar -no sóc experta en conflictes internacionals-, una sortida positiva a tot això.
Ahir, semblava que el sr. Mubarak plegava. Ara resulta que no, que delega funcions en el seu segon, que és de la seva corda. I el país torna a encendre's.
Més enllà de tot això sí que vull dir una cosa: jo era de les que creia que el món àrab estava sotmès a la radicalitat, i als règims controladors.
Però ara sé que hi ha gent molt valenta, que des de la crítica social han aixecat un país contra les injustícies. Que no s'aturaran i defensen allò que s'estimen.
Que no s'arronsin, que amb aquests gestos han tret la l'embenatge dels ulls a molta gent.

Què passa amb Barcelona??

2011-01-14T19:49:00.001+01:00

Aquesta setmana han sortit diferents notícies respecte a les possibles candidatures dels diferents partits a les properes eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. A ningú se li escapa que aquestes eleccions seran molt importants per la ciutat, ja que és molt possible -així ho apunten les enquestes, amb totes les cometes del món- que per primera vegada en 30 anys canviï el color del seu govern.

Aquest fet, que en condicions normals reflecteix l'alternança política com a punt positiu en els sistemes democràtics, està portant al ridícul a l'actual alcalde i al seu partit, així com també a altres que fan de govern a la oposició.

Ahir l'Honorable sra. Tura anuncia que es presenta a les primàries del PSC davant l'actual Alcalde de Barcelona. I demana un debat cara a cara. I davant d'això, l'Alcalde ja no sap a qui demanar suport, per que sembla que des del mateix PSC li estan preparant una sortida en globus. Però crec sincerament, que el paper de la Tura no és de rebut: amb tot el respecte, sembla que la senyora necessiti ser protagonista i no en tingui prou amb ser secretària de la Mesa del Parlament i haver tingut una carrera política molt dilatada, començant per ser alcaldessa durant anys de Mollet.

El PSC no vol quedar-se sense la ciutat, però no per que tinguin un projecte de ciutat renovat, si no per que per ells l'Administració pública suposa tenir poder, i és l'única administració que els hi queda. I això és molt poc digne. Si us plau, serietat.

I davant d'això ERC tem treure un resultat en la línia de les eleccions nacionals de fa dos mesos, i quedar-se amb una representació simbòlica. Ara volen fer una candidatura d'unitat nacional, intentant desactivar SI i altres grups que es vulguin presentar, però això sí, amb Portabella al capdavant. La imatge també és penosa.

Des de CiU fa temps que treballem amb il·lusió sobre el model de ciutat que volem, i creiem que son l'alternativa al govern actual tant amb projecte com en serietat i responsabilitat. És per això, que us adjunto la conferència d'en Trias d'ahir al vespre amb el model de ciutat que la gent de CiU volem!
Val la pena llegir-la per veure quina serà la base del nostre programa electoral per la ciutat.

http://www.ciu.cat/media/50973.pdf

Mas, President!

2010-12-23T20:24:00.001+01:00

Ha arribat el dia: avui, després del Ple d'investidura d'inicis de setmana en el que tots els grups parlamentaris excepte CiU, van votar en contra, avui al Parlament el sr. Mas ha estat investit President de la Generalitat de Catalunya.
Estic emocionada i contenta, per que a banda de la confiança i la convicció profunda de que és el projecte de CiU el que necessita el país per a sortir-se'n de la crisi, per a recuperar l'autoestima perduda com a país i per avançar cap a una societat més lliure, a banda de tot això, crec fermament que Artur Mas serà un bon president.
He estat 4 anys diputada de CiU a la oposició amb en Mas, i realment he pogut copsar la seva capacitat de treball així com la seva lleialtat envers decisions preses i la seva fermesa en la defensa de les idees o posicions que des de Convergència i Unió crèiem millors per Catalunya.
Molts hem treballat des del Parlament, però també molta, moltíssima gent ho ha fet des de tots els àmbits possibles i pensables per a fer aquest canvi realitat.
La victòria de CiU del 28- N i la proclamació d'Artur Mas com a 129è President del nostre país no hagués estat possible sense aquesta empenta sorda de tanta i tanta gent.
I ara, cal treballar pel país des d'una altre perspectiva.
Que ningú ho dubti, estarem a l'alçada!!!!

Memòria viva

2010-12-17T15:27:00.002+01:00

Ahir, a l'auditori de la Universitat Blanquerna, vaig assistir a la presentació del vídeo elaborat per Francesc Canosa amb la coordinació de la Marta Vidal -gran amiga, coneixedora en profunditat d'Unió Democràtica de Catalunya-, sobre la història d'Unió a partir dels testimonis de persones que han fet camí amb i a Unió Democràtica de Catalunya: des de la República a la transició, passant per la guerra civil i el franquisme.
Aquests testimonis que mereixen el nostre reconeixement constant, ens obliguen a excel·lir en la nostra tasca a aquells que cada dia, volem deixar l'empremta UDC en la nostra manera de ser, de fer, de pensar, d'actuar.
Us deixo l'enllaç a continuació, per a que en gaudiu!!
MEMÒRIA VIVA

Il·lusió, compromís, confiança

2010-11-29T16:58:00.001+01:00

Hem guanyat les eleccions d'una manera clara, contundent, aclaparadora. CiU governarà el país els propers 4 anys, sota la presidència d'Artur Mas.
Ara podria buscar-ne explicacions a partir dels resultats electorals dels altres partits, fent-ne de la seva derrota el meu argument.
Però no ho faré: CiU hem fet una molt bona campanya, tant a nivell nacional com a partir de tots aquells actes, trobades, mitings, parades, visites a botigues... que s'ha fet arreu del territori i al llarg de la campanya, especialment però no única -ja que la nostra precampanya ha estat molt i molt llarga-.
Vull donar les gràcies a tots els militants i simpatitzants de CiU que s'hi han deixat la pell i han dedicat fins i tot més temps i ganes de les que disponien. També als interventors/es que han assegurat el joc net en aquestes eleccions.
Moltes, moltes, moltes gràcies a tots i totes, per que sense aquesta feina de ben segur que aquests resultats no els haguéssim assolit!

Vull una Catalunya Millor!!!

2010-11-10T23:44:00.000+01:00

QUEDA UN MES

2010-10-28T09:47:00.000+02:00

Queda un mes.
Només 31 dies per unes eleccions definitives i transcendents per Catalunya.

En política, un dia és molt temps, i les enquestes i intencions de vot poden variar per moltes coses, entre elles les campanyes dels partits. I el PSC cada dia ens sorprèn amb alguna cosa: quan no és una declaració del President és un vídeo de campanya que ridiculitza l'adversari.

Repassem:
- "Farem una campanya en positiu, explicant el nostre programa", Jaume Collboni dixit.
- Vídeo de l'increïble home normal" (no calen més explicacions)
- idea estrella: subvencions als "ni-ni" que ni estudien ni treballen,
- "La vida de Monti", on surt més en Mas que en Monti,
- Tenim un finançament tant bo, que ara emetrem bons per tal que la gent ajudi a la Generalitat a pagar les nòmines de desembre del personal,
- "No tornarem a repetir un Tripartit"... no serà per que no sumen i per tant, no servirà de res???
- ara, el President fa minimítings espontanis pel país...

I a tot això, veus a ERC i a ICV-EUiA intentant treure el coll en la campanya aclarint o rebatent els missatges del President, fent estirabots constants i desmesurats per generar notícia: que si ens hem de manifestar davant la visita del Sant Pare, que si aquest és pitjor que l''Imam de Lleida...

Ànims, queda només un mes.

escridassades i altres!

2010-10-14T09:46:00.001+02:00

Quan l'11 de setembre vem anar a celebrar la Diada amb la tradicional ofrena floral a Rafael de Casanova -algun dia vull parlar d'aquesta ofrena- vem trobar-nos que el Govern, per tal de no sentir els crits crítics que cada any fan persones suposadament alienes al món polític organitzat just en el moment de deixar les flors als peus de l'estàtua del sr. Casanova, van tallar l'accés al vianant 100 metres abans, de manera que l'últim tram del recorregut -tram que surt sempre per les teles- es feia sense crits, ni insults, ni pancartes contràries.

Ara resulta que, com que el 12 d'Octubre durant a la desfilada militar en la que participen els Reis i els caps de Govern Espanyol, van ser escridassat el sr. Rodriguez Zapatero, doncs la ministra Chacon proposa canviar l'acte polític de manera que es puguin evitar aquestes situacions tan desagradables.

Donant per descomptat que no comparteixo les escridassades que es fan a ningú -ho considero de molt mala educació i d'una falta de respecte important-, no oblido que en certa manera, això va amb el càrrec... que no n'hi ha per tant! que no han de tenir la pell tan fina, per que això ha passat sempre, amb governs de tots colors.

Si volen que la gent no cridi ni escridassi als presidents a crits de dimissió, potser que ens esforcem tots a fer-ho millor, que pugem la inversió en educació, potenciem valors com el respecte i l'esforç, i una altra societat construirem.

28 N

2010-10-05T10:21:00.000+02:00

Ahir, el Molt Honorable President del Govern de la Generalitat va dissoldre el Parlament i va convocar finalment les eleccions pel dia 28 de Novembre. Un fet esperat amb candeletes per tothom, inclosos els membres del tripartit que ara reneguen d'aquesta fòrmula, però que no trigaran a signar el mateix pacte si això els assegura 4 anys més tocant poder.

Lamentablement, també ahir el President va intentar vendre la moto de l'obra de govern fent partidisme fins l'últim moment, davant dels seus consellers que per la cara que feien, més d'un hagués preferit estar al cinema.
Però l'aparell de propaganda socialista no va acabar aquí, sino que va seguir amb l'entrevista que van fer-li al President al programa Àgora de TV3, programa que ha encetat un seguit d'entrevistes als candidats de tots els grups parlamentaris per tal de donar a conèixer els programes electorals i les opinions sobre la situació actual.

Però jo ahir no devia estar massa fina: devia tenir el rellotge espatllat per que l'entrevista la van fer en "prime time", i no en l'horari habitual del programa. A més, el plató em va semblar diferent -més institucional- que l'emprat pels altres candidats que ja han passat pel programa; i les preguntes que li feia l'entrevistador semblaven les que feien al concurs "la joya de la corona" als seus magnes concursants, i poques preguntes sobre la situació econòmica i financera, el sector industrial, com està el turisme a Catalunya, el món del comerç o les pimes, reptes de la sanitat actual, com combatre el fracàs escolar... per que l'eslògan dels "mestres, metges i mossos" crec que cansa fins i tot al mateix Montilla, així com les respostes fàcils i superficials que va repetint continuament.

No devia estar massa fina, no...

INTERVENCIÓ DE CIU EN EL DEBAT DE LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT

2010-09-22T16:33:00.000+02:00

Us adjunto la intervenció que, en nom de CiU, ha fet el diputat Albert Batalla en el debat de la llei de polítiques de joventut. En aquesta intervenció es reflecteix clarament quina és la nostra posició molt ben argumentada.

Molt honorable President

Honorables consellers

Ilustres diputats i diputades

Secretari de Joventut i altres representants de la secretaria

Regidors i regidores de joventut

Representants de conselles comarcals

Membres del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Representants de l'associació de professionals

Senyores i senyors

Posicionar-se al voltant del projecte de llei de les Polítiques de Joventut a Catalunya i defensar les aportacions que hi fem ens provoca, al grup parlamentari de CiU, un sentiment ambivalent. Per una banda, que un debat del Ple del parlament es faci al voltant de les polítiques per als joves, ens satisfà pel fet que és un dels col·lectius que pateix amb més virulència la crisi i alhora és més estratègic per al present i futur del país. Per l'altra, que el debat és produeixi en l'últim minut de legislatura, amb presses i després de set anys de promeses per part del govern tripartit, no només ens disgusta sinó que ens decep profundament.

Saben que no tinc per costum escriure'm fil per randa les intervencions i que m'agrada més l'espontaneïtat del debat i del cos a cos parlamentari, però en aquesta explicació he preferit no deixar-me res, ser exhaustiu i alhora ajustar-me al temps que el reglament ens dóna als portaveus per posicionar-nos al voltant d'un projecte de llei.

En primer lloc, centrem el camp de joc en el qual discutim aquesta llei. Ja fa anys vam establir que l'objectiu principal de les polítiques de suport de l'administració cap als joves radicaven en l'emancipació: formació, ocupació i habitatge. Bé, només tres dades que il·lustren on ens trobem en aquest moment. A Catalunya hi ha avui un 30% de fracàs escolar, un 40% d'atur juvenil (en un i altre cas doblant les mitjanes europees) i una dificultat evident d'accés dels joves a l'habitatge. Aquestes males dades són totalment imputables a la mala gestió del Govern? Seria injust afirmar-ho rotundament. Com injust seria també dir que el Govern no hi té res a veure, ni tampoc res a resoldre.

La dimissió del Govern de la Generalitat en reclamar el traspàs de les beques, el retard d'anys en l'aprovació de l'acord per l'ocupació juvenil a Catalunya o la desaparció de les escoles taller, el caos en la tramitació de la Renda Bàsica d'Emancipació... són l'ombra de la gestió d'un tripartit que ha intentat fer-ho bé en aquest àmbit, (i alguns mèrits li hem de recòneixer) però que ha fallat i alhora li ha faltat lideratge i determinació. Potser hi té alguna cosa a veure el fet que la Secretaria de Joventut no estigui adscrita en un departament transversal com Presidència o Vicepresidència? Nosaltres creiem sincerament que sí.

Què és la llei de joventut? És una llei que parla de la formació professional o universitària? No. És una llei que parla de les beques o de la importància de l'educació en el lleure? No. És una llei que parla de l'atur juvenil o del salari mínim interprofessional? No. És una llei que proposa inversions en matèria d'habitatge jove o programes d'accés dels joves a la vivenda? No. És una llei que estimula la participació juvenil en la construcció social i nacional? No. No és res de tot això. La llei de joventut és estrictament una llei de l'administració de joventut. Al nostre entendre, més que una llei històrica és una oportunitat perduda.

Per tant, una llei que parla de la distribució de competències entre la Generalitat i el món local, parla de l'organ de govern encarregat de coordinar i impulsar les polítiques de jonventut al país, del marc legal del Pla Nacional de Joventut, del reconeixement dels professionals i de la creació de mapes, xarxes i registres... Malament? No, però clarament insuficient.

El grup parlamentari de Convergència i Unió varem presentar un total de 68 esmenes de les quals se'n mantenen vives una trentena, malauradament les de més profunditat política. Després parlarem de la forma en què s'ha fet i s'ha debatut la llei. Centrem-nos primer en el contingut:

Hem quedat que era una llei administrativista i que no entrava a debatre els problemes dels joves, sinó a definir els instruments per fer polítiques de joventut.

Des de CiU estem bàsicament d'acord en el reconeixement del Pla Nacional de Joventut com a instrument de planificació de les polítiques de joventut a Catalunya. El Pla Nacional s'ha revelat com una bona eina i estem orgullosos d'haver-lo impulsat des del Govern com vam tenir l'oportunitat de fer l'any 2001. Presentem una esmena que els futurs plans s'aprovin a proposta del Consell Rector del Pla on hi ha el Govern, però també les entitats juvenils i el món local. Però sembla que el Govern això no ho veu clar i per tant, no s'accepta.

També estem d'acord en el reconeixement dels professionals de les polítiques de Joventut que planteja la llei, tot i alguna qüestió de matís.

No estem d'acord amb el plantejament competencial que es proposa, ja que no garanteix el paper fonamental que des del nostre punt de vista realitzen els consells comarcals. No només no es blinda el seu paper, sinó que creiem que la llei pretén esborrar-los. A Catalunya hi ha 947 municipis, 482 són menors de 1000 habitants. Com es podran fer polítiques de joventut com cal si no donem el paper que correpon als Conselles Comarcals? Per a nosaltres, les polítiques de joventut passen pel Govern Nacional en estreta col·laboració amb ajuntaments i consells comarcals. Aquest és el model que defensem i el que vostès no accepten.

Tampoc estem d'acord en el paper que té la Secretaria de Joventut o l'òrgan equivalent encarregat d'impulsar les polítiques de joventut a casa nostra. La llei era una bona oportunitat per blindar, dins del marge que necessariament cal donar al Govern per a la seva organització, un paper predominant a la Secretaria o òrgan equivalent. Demanem que l'òrgan competent en matèria de joventut que el Govern determini estarà adscrit a un departament amb capacitat d'acció transversal. Fàcil oi? Doncs no s'accepta.

Per tant, la llei no resol una bona distribució territorial de les competències, ni tampoc s'aprofita per elevar i blindar el paper de Joventut dins el Govern de la Generalitat. En aquesta línia de deixar temes oberts, apareix també la qüestió del finançament. Si la llei no especifica qui fa què, encara menys pren compromisos en el qui paga què. També tenim alguna esmena en aquest sentit que no s'accepta.

I posats a deixar coses obertes, una llei de 48 articles que proposa la redacció de 5 reglaments ens sembla que com a mínim no s'ha fet l'esforç que legislativament es requeria, i més després d'haver-hi donat voltes durant set anys. La llei estipula la creació del Mapa general d'instruments, del Registre de serveis i equipaments i de la Xarxa Nacional d'emancipació. Fem-ho fàcil, si us plau! Nosaltres creiem que registre i mapa poden unificar-se i a més que la llei ja pot establir el seu funcionament, sense necessitat de referir-nos a un reglament posterior. Per tant, en l'època de la burocràcia tripartita deu seu un pecat voler racionalitzar i ser pràctics perquè tampoc s'accepta.

I amb això enllaço amb les qüestions de forma de la llei. Vostès saben que en política les formes són importants, bàsiques. No serè massa exhaustiu, però després de 7 anys d'anuncis del Govern d'arribada de la llei de joventut al Parlament, ens la porten a l'últim minut. Recordo reunions i fins i tot dinars a la conselleria on s'anunciava l'aprovació imminent de la llei per part del Govern i la tramitació parlamentària durant la primavera. Potser vam cometre l'error de no preguntar l'any d'aquesta primavera.

Obro el segon parèntesi del dia per advertir el que imagino que dirà algun dels portaveus del govern: La llei no arriba 7 anys tard, sinó 30 traslladant així la responsabilitat als Governs Pujol. Mirin la gran diferència és que mentre els governs Pujol van impulsar la creació de la Secretaria, els primers plans interdepantamentals i el Pla Nacional de Joventut sense portar mai la llei al programa electoral, vostès la porten des del primer dia al seu programa de govern i han trigat 7 anys en fer-la. I m'estalvio alguns detalls escabrosos que justifiquen el retard, perquè no seria massa edificant.

Quan per fi arriba al Parlament, ens despatxem la llei amb dues sessions de compareixences urgents i dos sessions i mitja (per ser molt generosos) de comissió de ponència. Per cert, una pregunta per als meus companys ponents: recorden algun moment d'aquestes reunions express en què hi fóssim tots els membres de la ponència? No el trobaran. Aprofito aquest moment per obri un parèntesi i agraïr la feina del lletrat de la comissió (que no ha estat fàcil), també a les persones i entitats que van compareixer en comissió i per saludar cordialment als meus companys de ponència, malauradament curta i poc intensa. També vull fer un agraiment molt especial a la diputada del meu grup Titon Laïlla per la seva feina constant en aquesta matèria i a la gent de la JNC i la Unió de Joves per les seves aportacions. Tanco parèntesi.

Parlavem de la forma. Les esmenes faciletes i digeribles passaven sense problema, però les de més contingut, les que requereixen debat i negociació parlamentàries, han passat de forma quasi automàtica al sac de les esmenes rebutjades pel corró tripartit. Magnífica forma de practicar el consens.

Parlant de consens. Sempre s'ha apel·lat al consens en matèria de joventut. El consens és positiu, però el consens senyores i senyors diputats, senyora consellera és fruit del debat, de l'intercanvi i també de la generositat de qui té més instruments fer-lo possible, que sempre és el Govern. És molt bonic parlar de consens, però els asseguro que encara és més bonic practicar-lo i lamento dir que vostès no ho han fet. Bé si, només per pressionar a l'oposició perquè no el trenquèssim. Saben perquè les polítiques de Joventut han tingut històricament consens en aquest Parlament? Perquè el Pla Nacional de Joventut, impulsat pel Govern de CiU, va tenir 32 esborranys!!! Això és practicar el consens des del Govern.

El grup parlamentari de CiU vam decidir portar el projecte de llei a garanties estatutàries per aclarir alguns aspectes de la distribució entre competències nacionals i locals que no veiem clares. Jo pregunto. És legal que el grup majoritari de la cambra porti una llei a garanties estatutàries? Sí. És legítim que el grup majoritari de la cambra porti una llei a garanties estatutàries? Sí. Doncs sí és així, per què el Govern que ha trigat 7 anys a portar la llei al Parlament i que vol el consens, munta en còlera i es dedica no només a criticar el grup parlamentari, cosa comprensible, sinó a insultar a les organitzacions polítiques juvenils vinculades a CiU? Tot un Secretari General de Joventut fent una crítica molt àcida a dues entitats juvenils. Molt apropiat per la seva responsabilitat i una bonica forma de cercar el consens, sí senyor. I em sap greu ser així de cru perquè ell sap l'enorme respecte institucional i l'apreci personal que li he tingut durant tota la legislatura i que li tinc avui.

Estar clar per tant, que les formes ens separen claríssimament i que en el camp dels continguts de la llei tenim algunes coincidències i algunes discrepàncies. És en aquest sentit que anuncio el vot favorable de CiU als articles referits al Pla Nacional de Joventut (excepte el Mapa General d'Instruments) també votarem favorablement a l'apartat dels Professionals de les Polítiques de Joventut, el vot contrari als articles referits a la distribució de competències i l'abstenció en la resta d'apartats de la llei.

Acabo com he començat. Crec que després de 7 anys de promeses, el text que avui ens presenta el Govern és decebedor com també ho són les formes que han acompanyat la seva discussió. Des de CiU hem treballat amb responsabilitat i amb ganes de millorar el projecte de llei pensant en les necessitats dels joves catalans d'avui. Hem pogut arribar fins aquí. Ens comprometem a fer-ho millor en la propera legislatura, tant de forma com de fons.

Gràcies President

Senyores diputades, senyors diputats.

La paritat a debat!

2010-09-16T21:22:00.000+02:00

Us enllaço els dos vídeos de la tertúlia sobre paritat que hem fet avui 6 dones joves que ens dediquem a la política -5 de les 6, diputades-.

exàmens de setembre...

2010-09-02T16:37:00.000+02:00

Benvolguts i benvolgudes!
Comencem aquest nou curs polític sent coneixedors que el futur més immediat serà mogut o remogut.
Però sense saber encara quan podrem exercir el dret d'expressar-nos a les urnes, els consellers i el president s'afanyen a fer propostes electoralistes i a vendre el producte d'aquest 2n tripartit.
El Conseller Huguet sense encomanar-se a ningú explica que els professors universitaris i catedràtics hauran de tenir el nivell C de català per poder quedar-se a la Universitat Catalana. Olé!
Comparteixo la necessitat que el català sigui llengua vehicular a la Universitat, i és necessari que els professors/es la coneguin i la utilitzin -res a dir- ja que són formadors, educadors, transmissors de moltes més coses que no només de coneixement... però llavors, jo em pregunto: per què no demanem també el nivell C de català als diputats i diputades del Parlament i òbviament al Govern? És tant o més important que aquests el dominin, així com que també ho facin els periodistes i locutors/es de TV i ràdio, etc.
Està molt bé que s'exigeixin nivells, exàmens, curiiculums mínims... pootser ho hauriem de fer també en altres àmbits...o això, senyors i senyores del Govern fa una mica de por?
No pateixin, que els professors i professores universitaris no en faran de la llengua un problema, per que la majoria d'ells i d'elles parlen també altres idiomes.

Tranparència o aiguabarreig??

2010-07-29T10:30:00.000+02:00

Escric aquest post des del meu escó, en el que podria ser l'últim Ple de la legislatura.
Un ple que realment deixa un mal regust de boca, ja que malauradament, reflecteix la part més emborronada del Tripartit, aquella que en lloc de treballar amb transparència ho ha fet nedant en l'aiguabarreig.

M'explico: avui votarem les conclusions de la mal anomenada "comissió del cas Palau", que ha estat -com tothom amb dos dits de seny detecta- un tribunal justicier al més pur estil de la Inquisició... inventant proves, afirmant mentides i acusant a persones (alguna d'elles, morta) de fets no demostrats. Una comissió on no han declarat aquells que sí estan imputats, com són els regidors de l'Ajuntament de Barcelona, per que és clar, tenen carnet socialista!.

És trist, molt trist... per que han fet un mal ús del Parlament. Si CDC -o qui sigui- ha dut a terme algun fet no legal, no és una comissió parlamentària qui ho ha d'investigar, si no la fiscalia i la justícia, i aquesta ha d'actuar amb tota la força i rigor per castigar aquestes accions.

Ahir vem plegar a les 18'30h. I avui farem dues hores més de sessió plenària en lloc de no fer-ho ahir a la tarda, per tal de que l'atenció mediàtica de la votació dels braus no tapi els titulars de les conclusions del tripartit en aquesta comissió, unes conclusions que ja podem tots imaginar què diuen i per les que no hagués calgut dur a terme la comissió per que són les mateixes que s'haguessin redactat fa dos mesos.

Estem davant d'unes eleccions en les que CiU -sempre segons les enquestes- treu una majoria important i suficient que no permet un tercer govern tripartit. I és clar, volem evitar aquest resultat com sigui, pervertint si cal la democràcia.

Per sort, la ciutadania és intel·ligent i estic convençuda que al novembre parlarà, i ho farà amb contundència!

Amics i amigues!!

2010-07-19T17:14:00.003+02:00

Us adjunto l'enllaç al reportatge que van fer-me pel programa "Parlament" del canal 33... Comença sobre el minut 15'30"!
Espero que us agradi!
http://www.tv3.cat/videos/3020530/Parlament---170710

Insòlit!!!

2010-07-01T14:03:00.000+02:00

Ja sospitava que aquest final de legislatura estaria ple de fets insòlits i sorprenents que anirien marcant els moviments d'aquells que estan en caiguda lliure, que funcionen a cops d'enquesta i que defensen allò indefensable pel bé de la seva cadira.
Sospitava que la perllongació de la legislatura seria directament proporcional a la velocitat amb la que es desmoronen les projeccions de vot als tres partits que estan al govern.
Sospitava que les maniobres del tripartit per a aconseguir desmotivar els votants de CiU o aquells ciutadans que volen un canvi, no s'acabarien en la Comissió d'investigació del cas Palau, però que òbviament no passarien per recordar el cas Pretòria.
Moltes sospites encertades... però també molts fets insòlits que han anat despertant en mi els sentiments de ràbia i frustració que fins ara anava mantenint a ratlla.
- Sobre la sentència del TC sobre el nostre Estatut, és lamentable que el president Montilla dediqui part de la declaració institucional a menysprear el PP -que consti que no defenso aquest partit!!!- per presentar el Recurs d'Inconstitucionalitat i oblidi que també ho van fer "el Defensor del Pueblo" i altres CCAA que són del seu partit!.
- Que membres del Govern com el sr. Joan Boada es manifestin en contra del Govern per la reforma laboral!!
- Que els únics polítics electes imputats pel cas Palau són membres de l'Ajuntament de Barcelona, són del PSC i no han estat cesats en el càrrec!
- Que al Parlament, el tripartit perd una votació sobre el burka per que alguns diputats s'han despistat, i ens fan repetir la votació per a guanyar-la!
Insòlit, trist i patètic... un mal final de legislatura... últims moviments de la cua de la sargantana que ja té les hores comptades...

SENTENCIATS!

2010-06-28T20:07:00.000+02:00

Benvolguts lectors i lectores!
Feia temps que no escrivia, o per massa coses a dir o per no dir-res...
Però avui no me'n puc estar: ja hi ha sentència del TC sobre l'Estatut. Encara no sé el resultat, si serà interpretatiu o no, què retalla i què manté, però tinc unas sensació extranya, com aquella que tens després d'haver fet un examen i esperes resultats.
Abans de conèixer de quin mal hem de morir vull fer unes reflexions:
- El TC no ha estat a l'alçada del poble català, que va donar suport a aquest text que sospito que s'escapçarà,
- Els partits polítics catalans hem de demostrar ara, allò que en altres àmbits no hem sabut fer: la unitat política i d'acció ha de prevaldre pel davant de la propera cita electoral de la tardor,
- la resposta de la nostrada societat civil ha de ser ferma i contundent, des del respecte i fugint de la demagògia.
Que Déu ens agafi confessats (a tots, també als catalans descreguts)!!!

responsabilitat, humilitat...

2010-05-29T22:58:00.001+02:00

Aquests són dies de grans trasbalsos, de notícies dures de donar i difícils d'explicar...
Reconec la dificultat del posicionament que hem pres des de CiU en abstenir-nos en la votació del Reial Decret conegut per tots per que retalla els sous dels funcionaris i congela les pensions. Però, després de la sorpresa inicial -em fa ràbia que sempre haguem de ser nosaltres els que demostrem sentit comú i sentit d'estat-, cada hora que passa veig més clar que era la única sortida. Sóc molt crítica amb l'Estat Espanyol i amb el paper que els partits catalans hem de fer a Madrid, per que tinc la sensació que és un partit que sempre juguem en camp contrari, amb regles i normes que cada dia l'àrbitre s'inventa segons convingui, i on qualsevol resultat serà negatiu per Catalunya, a la curta o a la llarga-, però una vegada més hem estat a l'alçada.
No com els jugadors i els equips de futbol: parlar de 40 M d'€ pel fitxatge d'un sol jugador, o de 8 M d'€ per un entrenador em sembla d'una frivolitat i irresponsabilitat majúscula... que els jugadors de la selecció espanyola demanin una prima de 600.000 € per fer la seva feina em sembla un insult a la intel·ligència de la ciutadania.
Ningú dirà res d'això???

Un alcalde sense ciutat

2010-05-17T09:44:00.000+02:00

Ahir van sortir els resultats de la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal. I la ciutadania ha parlat, i ho ha fet amb contundència i seguretat: no volem utilitzar els nostres diners en reformar la Diagonal en una rambla o bulevar ara, amb la crisi que tenim i sense haver solucionat la mobilitat a la ciutat.
I per arribar a aquesta conclusió -a la que jo ja havia arribat sense consulta popular, des de la simple observació- ha calgut malgastar 3 Milions d'Euros, la renúncia del sr. 1er tinent alcalde i una gerent del Consistori, i empiutjorar a velocitat geomètrica la imatge de la ciutat.
Sr. Hereu: potser que es plantegi el seu futur sense generar-nos problemes als altres. Els barcelonins i barcelonines no podem viure amb l'ai al cor, no podem llevar-nos cada matí pensant en què faran vostès aqmb la nostra ciutat.
El PSC+ ICV ja no tenen model de ciutat. Barcelona necessita un canvi, necessita il·lusió!

La suma de despropòsits...

2010-05-13T11:41:00.000+02:00

Realment aquest Govern -bé, el català i l'espanyol-, no ens donen marge per sorprendre'ns. Quan no és en Montilla és en ZP, i quan no, algun dels respectius acòlits els que de manera improvitzada es prenen com a repte personal entretenir a la ciutadania. Així, ahir vem tenir sainet governamental entre les propostes contra la crisi d'en ZP, els despropòsits verbals de l'Huguet i l'aplicació de retallades d'en Montilla i Castells.
El president espanyol, sense encomanar-se a ningú, retalla les pensions, el suport a la familia, el sou dels funcionaris... i es queda tranquil i satisfet per la feina feta, per l'esforç que suposa retallar l'estat del benestar!
I en Montilla aquí, promet actuacions exemplars mentre augmenta el número de funcionaris i aprova lleis passant de l'oposició i el territori.
Estem en una crisi important i necessitem un govern amb l'autoritat suficient per liderar la sortida de la crisi, tant de Catalunya com a l'Estat Espanyol.
Fins i tot ho demana l'Obama... i tot ser l'únic al que el sr. Rodriguez Zapatero sembla fer cas, com que d'on no n'hi ha no en raja, doncs ni així són capaços de prendre decisions adequades!
Si us plau, per qua un canvi de govern??? i potser, una vaga general???

La llei de polítiques de joventut... per fi??

2010-05-03T14:50:00.000+02:00

En l'últim Ple del Parlament dut a terme la setmana passada, es va votar un canvi en l'ordre del dia per tal d'incloure en el debat el projecte de Llei de les polítiques de Joventut.
Una llei promesa pels 2 tripartits i que finalment entra al debat en seu parlamentària per la porta del darrera, sense fer soroll i en els últims suspirs del govern d'entesa.
Perdoneu-me, però això és un despropòsit! Aquells que em coneixeu -o coneixeu la meva trajectòria- sabreu que sempre he defensat la importància d'unes polítiques de joventut que facilitin l'emancipació dels joves, i que permetin que aquests participin des de la diversitat en tot allò que pot afectar-los, que és tot.
Però una vegada més, el bla bla bla ha pogut més que els fets, i tot i que em consta que l'avantprojecte de llei estava a Govern des de fa temps, fins la setmana passada no ha vist la llum.
I és una llàstima, per que ara que hem de fer? Aprovar la llei a correcuita, amparant-nos en el consens i la benevolència de la llei???
Crec que no: fariem un flac favor si no escoltéssim, parléssim, debatéssim aquest projecte de llei amb tot els agents implicats i amb la profunditat necessària.
Però després, si no tenen temps d'aprovar la llei -que és probable-, que no culpin a l'oposició: quan algú arriba tard, la culpa no és del rellotge!

algunes incongruències "menors"

2010-04-22T11:40:00.000+02:00

Fa poques setmanes, arran de l'entrevista que la sra. Terribas va fer al president de la Generalitat José Montilla, un càrrec públic socialista va insultar descaradament a la periodista pel tarannà de les preguntes i el to emprat en aquesta.
Més enllà de la capacitat del President d'enfrontar-se a les preguntes realitzades sobre el passat, present i futur del país -en podria escriure algunes línies però avui no ho faré- en el to agut i incisiu que utlitza la sra. Terribas, la desqualificació gratuïta, malèvola i masclista de la que ella va ser objecte crec que no ha de ser permesa ni obviada per ningú.
En aquest sentit, com a dona, encara em vag sentir més desfavorablement sorpresa quan cap organització feminista, ni l'Institut Català de les Dones, ni els partits que donen suport al Govern i que sempre amb facilitat s'embolcallen amb la bandera lila, multicolor o altri segons com bufa el vent, no van dir res.
I aquesta setmana el líder bolivià Evo Morales -que juntament amb altres presidents de l'Amèrica més profunda són referents per les autoanomenades "esquerres"- va i diu que menjar pollastre industrial produeix calvície i homosexualitat.
Home, ja entenc que potser la calvície no necessita d'un posicionament públic dels partits esquerranosos mes enllà d'afavorir les subvencions als "crecepelos"... però del comentari sobre l'homosexualitat no se n'ha de parlar??? segur que no, és un dels seus... i a ells tots se'ls hi perdona!

el dia dels innocents!

2010-04-13T15:54:00.000+02:00

A vegades, quan veig les notícies o llegeixo els diaris tinc la sensació que és 28 de desembre, o dia dels innocents.

El tripartit es passa pel forro el consens, la qualitat democràtica, la bona feina... no toleren la discrepància i els espanta no controlar-ho tot. Un exemple és el decret per canviar la llei de la CCRTV, per tal de passar per sobre de la majoria parlamentària necessària (caldria el suport de CiU) i nomenar un nou president a dit.

Avui, a mig matí, m'assabento que el Govern farà visites guiades pels Bombers a Horta de Sant Joan, a visitar la zona cremada.
Que em perdonin, però trobo una falta de respecte per tothom -començant pels bombers morts, les seves famílies i els seus companys, i acabant per la ciutadania-. És això el que el tripartit entén per "donar formació als bombers"?, és això el que es va acordar com a conclusió de la Comissió parlamentària sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan?´és aquí on anirà el pressupost pactat en aquesta comissió per a formar els bombers???
Em sembla una broma de mal gust...

Si avui és 28 de desembre, Bon any nou!

parlant de corrupció...

2010-04-07T17:25:00.000+02:00

Corrupció i més corrupció... El PSOE no fa res més que parlar-ne i parlar-ne per tal d'escorar el PP i intentar recuperar una mica d'oxígen electoral -no per mèrits propis sino per desgast del contrincant-, d'una manera fàcil, burda, de baix nivell.

Però és que el PP ho posa ben fàcil!!! On és la crítica i l'actuació contundent contra la corrupció?
Aquells que ens dediquem a la política hem de lluitar més que ningú contra la corrupció: vingui de qui vingui, de qualsevol partit, de qualsevol estament i en qualsevol condició.

Però no fa cap bon servei a la política -entesa com a vocació de servei envers el proïsme, en la gestió dels recursos públics i amb la recerca de la millora del benestar social de la comunitat com a objectiu primordial-, aquesta utilització electoralista i partidista que es fa d'aquestes qüestions, ja que crec, que haurien de ser els propis partits afectats per l'actuació d'aquestes personetes, que tenen la mà llarga i grans pretensions, els que liderin tota la crítica i càrrega pública contra elles -preservant fins que sigui possible òbviament, la pressumpció d'inocència- així com l'acusació directa i contundent sobre elles, promovent l'actuació de la justícia amb tota la seva força.

Només així recuperarem la credibilitat.

Breu reflexió...

2010-03-24T11:27:00.000+01:00

Estem debatent el dicamen de la Comissió d'Investigació sobr el'Incendi Forestal d'Horta de Sant Joan.
Sentint el responsable d'ICV- EUiA, en Jaume Bosch, no dubto del nerviosisme que hi ha al Govern.
Puc entendre la defensa del seu Conseller, i un discurs del "bueno, bueno, vaya, vaya" per tal de defensar allò indefensable al que estàs obligat pel color del Govern. Però que en la seva intervenció surtin els 23 anys de Govern de CiU (com no!!), l'ex-Conseller Pomés, l'argument de que "si aquells dos nois no haguessin provocat el foc no estariem parlant d'això" (és clar, i si no s'haguessin inventat els llumins o el foc, tampoc; no et fot!!!)... l'únic que em queda clar és que no dormen bé i que Catalunya necessita un canvi.

Començar il·lusiona!!

2010-03-17T17:16:00.001+01:00

Aquest diumenge vem llevar-nos amb una enquesta -suposo que ens els propers mesos aniran farcint pàgines i pàgines de diaris, amb els resultats diversos- que reflectia que la força política que encapçalava la recuperació política del país era CiU .
Aquest fet, lluny de fer-nos caure en el cofoïsme, ha de fer-nos treballar amb més rigor, seriositat i prùdència si cap, que la que ja tenim ara les persones de CiU. Malauradament Catalunya en aquests moments està gestionada -que no liderada ni governada-, per tres partits que no s'entenen entre ells, i que són incapaços d'actuar conjuntament per a resoldre els problemes que el país té, i que només tanquen files per autoprotegir-se i llepar-se les ferides que les diferents crisis a les que estem sotmesos (ja siguin meteorològiques, partidistes o de valors) els hi fan.
Des del rigor i la responsabilitat hem de seguir treballant pel país, amb el convenciment que farem créixer Catalunya i la tornarem a posar allà on ha d'estar.

L'endemà de la nevada...

2010-03-09T20:18:00.000+01:00

Ahir va caure una nevada en tota regla i en llocs on aquest fet no és habitual.
La paraula que pot resumir-ho és col·lapse.

A la ciutat de Barcelona el transport públic terrestre no funcionava, els carrers relliscaven i els cotxes aturats a la via i aparcats com bonament es podia, ocupaven el carrer. Escoles on els alumnes van haver de passar-hi la nit, o en el millor dels casos, van poder ser evaquats al vespre o nit. Carrers tallats per desperfectes a causa de la caiguda d'arbres i mobiliari urbà malmès pel temps.
Entrades i sortides de la ciutat col·lapsades.

Però no només vull parlar de Barcelona, ja que ha estat la resta del país -bàsicament Girona, tot i que l'afectació pel transport és més àmplia-, la que a dia d'avui encara soporta els efectes de la tempesta de neu i vent que ahir va visitar-nos.

220.000 persones sense electricitat, rodalies i FFCC no funcionen amb normalitat i hi ha gent que va estar sitiada en alguns trens arreu de territori, pobles aïllats per carreteres nevades, nois i noies sense escola (713 escoles tancades i 215.000 alumnes sense classes), ni transport escolar.

El Govern diu que l'actuació seva ha estat eficient, que a diferència de la nevada del 2001, en 24h s'ha restablert la normalitat, que la coordinació ha estat exemplar...

M'estalvio de fer comentaris.

De respecte i d'educació...

2010-03-03T17:46:00.004+01:00

Fa dies que li dono voltes a fer una reflexió sobre l'educació, els valors, el saber estar i el saber actuar en segons quins llocs i en segons quins moments... aplicant allò de que "de porc i de senyor se n'has de venir de mena",amb la intenció de reflexionar al capdevall, sobre la política i la societat actual.

Molt lluny òbviament de voler donar lliçons, sí que em veia amb la necessitat de no passar per alt alguns comentaris o acusacions fetes per compareixents al Parlament -en diferents comissions i en el debat de temes varis-, que sota el paraigües que amb els polítics tothom s'atreveix, crec que no és de justícia l'atac constant i gratuit a aquells que de bona fe ens dediquem a aquest noble art.

Us adjunto en aquest sentit, un petit article de Vicent Sanchis que sota el títol "Bombers, polítics i periodistes", expressa en part el que jo sento.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/bombers_politics_i_periodistes_89938.php

Un país tan gran amb un president tan petit...

2010-02-25T09:14:00.001+01:00

Estem al Ple ordinari del Parlament, després de fer-ne ahir l'Extraordinari sobre la crisi econòmica.

El discurs del President Montilla ha estat un discurs electoralista explicant què han fet aquests anys del tripartit -cosa que per altra banda, ja estem acostumats aquells que debatem amb ells en les diferents comissions parlamentàries, on les respostes típiques solen ser “ja ho estem fent”, “la culpa és de CiU per no haver-ho fet quan estava a Govern” o la millor ,al meu entendre, “just ara ho començarem a fer i per tant no els hi aprovem el que vostès proposen”-, però sense fer propostes per a sortir de la crisi tal i marcava l’objectiu del Ple d’ahir.

En Mas, en la seva intervenció, va destacar 5 àmbits que des de CiU considerem prioritaris per a treballar conjuntament, per tal de sortir de la crisi que ens afecta:
- Moderació fiscal
- Agilització dels crèdits per a que arribin a les PiME, als pagesos, a les microempreses, als autònoms....
- Morositat: a la resta d’Europa les administracions paguen a 30-45 dies.
- Austeritat/ aprimament/ agilització de l’administració, per a ser més eficaços i eficients.
- Grans reformes estructurals, en els sectors de l’Energia, del sistema laboral...

Davant d’això, populisme i demagògia. D’on no n’hi ha no en raja, i llastimosament tenim un President que no té idees, ni coneixements, ni propostes a fer, que no sigui les que li apunten els seus assessors en quatre fulls.
La veritat, em sembla un insult a la intel•ligència dels ciutadans i ciutadanes.

Per cert, de pacte o de mà estesa, res de res!!!

Parlant de Salut Mental (1a part)

2010-02-24T23:26:00.003+01:00

Parlem de Salut Mental... amb la Consellera Geli! (2a part)

2010-02-20T03:19:00.003+01:00

Quin Govern...

2010-02-12T15:55:00.000+01:00

Aquesta setmana hem tornat a trobar-nos per enèssima vegada amb sortides de to d'un Conseller que, també per enèssima vegada , no tenen cap conseqüènenciadins del Govern.
El conseller d'Educació Ernest Maragall ha manifestat que és conscient que la gent n'està tipa del tripartit, que aquesta fórmula de Govern no s'aguanta per enlloc.

Doncs bé, si creu que la gent ja no vol més tripartit, si veu que aquest model de govern no és bo pel país, jo em pregunto: per què no plega i satisfà a la ciutadania? per que ell és part important d'aquest pacte a tres, i de fet, pertany al partit que té el timó -que no el lideratge- del govern.
Una incoherència com qualsevol altre de les que conformen aquest joc d'equilibris. però és clar, té el suport d'en Castells i de la Tura, Consellers del PSC de la seva mateixa corda.

Tinc la impressió, m'oloro que aquesta discrepància és provocada i orquestrada pel sr. Zaragoza i el sr. Montilla per embolcallar aquest últim de la serietat i el centrisme que ens vol fer creure que té.

Ves que no s'avancin les eleccions!!

El tripartit rebutja la petició de crear una guia per a prevenir els accidents infantils, dirigida a mares i pares, i també als educadors...

2010-02-08T12:20:00.000+01:00

La conversió de les esquerres progressistes i verdes...

2010-02-04T11:46:00.001+01:00

A Catalunya tenim les dades d'atur més elevades de tot l'Estat Espanyol. Som el país que menys ocupació generem. Surten informes de persones rellevants a Europa en l'àmbit econòmic dient que el problema que té la zona Euro és l'Estat Espanyol.
En ZP i el seus, inflen globus- sonda que llancen a l'aire sobre l'extensió de l'edat de jubilació fins els 67 anys i que les pensions en referència a 25 anys treballats, en lloc dels 15 actuals.
Després de tant desgavell, per primera vegada un sindicat amenaça -amb la boca petita i dissimulant- amb fer una vaga general. I el ministre Corbacho retira la proposta al·legant que només era una idea i que no hi ha res decidit.
I mentres, en ZP se'n va als EEUU a compartir amb el president Obama l'Esmortzar Nacional de Pregària".
No serà que les esquerres s'estan convertint??? Després de que el Conseller Baltasar pregués a la Moreneta i demanés la fi de la sequera... i funcionés, ja m'ho crec tot!!!!

És l'hora dels valents!!!

2010-02-01T11:57:00.000+01:00

M'ha agradat sentir als sindicats de bombers criticant la direcció General d'Incendis per la Roda de premsa celebrada aquest cap de setmana amb la intenció de denunciar una vegada més, l'assetjament que -segons ells, la Conselleria d'Interior- pateixen, i l'ús indegut del cos de Bombers per part d'altres forces polítiques i les families dels bombers morts en l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Dic que m'ha agradat sentir-ho, per que és de valents dir això!
És de valents defensar la seva feina, és de valents defensar el cos, és de valents criticar aquells que els manen, és de valents fer tot això quan al capdavant del Govern hi han persones que no són gens valentes, que no assumeixen els seus errors, que utilitzen el cos de bombers per tapar la seva ineptitud, igual com van utilitzar els Mossos d'Esquadra quan el Govern no va saber actuar davant els tancaments d'estudiants i manifestacions al carrer.

De veritat, els bombers, el mossos... tenen tot el meu suport, digui el què digui ICV. I que no pateixin, que la veritat sempre surt... i el temps posa a tothom al seu lloc!

sobre la Comissió d'Investigació...

2010-01-29T14:36:00.000+01:00

Ahir al Parlament, CiU vem demanar la creació d'una Comissió d'Investigació sobre l'actuació i els fets ocorreguts a Horta de Sant Joan, en l'incendi de ja fa més de 6 mesos.
Crec que el Govern no està a l'alçada. I ho dic per que és increïble sentir les declaracions dels dirigents d'ICV-EUiA dient que utilitzem les morts d'aquells 5 bombers amb fins electoralistes. I això és un despròposit i un insult a la ciutadania, igual que a les families d'aquests bombers.
Com poden seguir dient que les coses es van fer bé?? Com poden seguir dient que no han amagat informació?
En aquests 6 mesos els grups que estem a l'oposició no hem parlat d'Horta de Sant Joan, respectant el secret de sumari i la posició defensada pel Govern -en Saura, en Baltasar i en Montilla-, tot i discrepar-ne clarament.
Però ara, quan la jutgesa de Gandesa obre el cas a la llum pública, i s'evidencien les continues mentides que el Govenr ha anat dient -suposo que per fer bona aquella frase que sentencia que a base de repetir-la una mentida pot convertir-se en veritat-, i la manca de responsabilitat i de coherència dels tres petits poders que volen conviure a la Generalitat, que hem de fer tot el possible per conèixer la veritat. I aquí, és on els polítics que vulguin combatre la desafecció política han d'assumir la responsabilitat dels seus actes i plegar si és necessari.
Però com em van dir fa poc amb molt d'encert, quan un utilitza les dues mans per agafar-se a la cadira, està clar que no té mans per treballar pel país!

Passin i triïn!!!!

2010-01-13T17:18:00.001+01:00

Ja hem començat l'any, i amb força moviment.

Seguim amb el Tribunal Constitucional fent-se pregar, sense posicionar-se sobre l'Estatut, quasi com si de tanta mandra els fes creiessin que ens n'oblidarem.

S'ha tornat a obrir el cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan, demostrant-se la incompetència del Govern en la gestió d'un tema tan delicat com aquest. Mentre el bosc i els pobles cremaven, i els bombers feien tots els esforços i més per apagar aquella foguera, es van entestar en dir i repetir que la causa era un llamp i que els alcaldes, pagesos, veins dels municipis afectats només ho qüestionaven per a desgastar el Govern.
Res més lluny de la realitat. I res més lluny de la responsabilitat en l'actuació del Govern ara -6 mesos després-, quan no assumeixen errors ni es fan responsables de res, ni tan sols de les pròpies discrepàncies sorgides entre els membres del Govern del mateix partit... (veure per creure!).

Ahir l'alcalde de Vic anunciava que no empadronarien a aquelles persones que no tinguessin els papers en regla.
Així, de'entrada, és una decisió que sorpren. Però crec que algú, algun dia havia de trencar la hiprocresia de molts preogressistes d'esquerres quan es toca el tema de la immigració. Les persones immigrades no en tenen cap culpa, però hi ha una llei de l'Estat espanyol que regula aquest tema i on deixa espais per a la lliure actuació de les administracions. No sé com acabarà aquest tema, però crec que aquesta proposta ens permet treure'ns benes dels ulls, i dir les coses pel seu nom. Si no estem d'acord, canviem la llei, però les lleis s'han de complir!!!

I per acabar, avui el sr. Hereu, com a digne successor d'en Maragall, llença a l'aire la proposta de que Barcelona sigui la Seu dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Sóc barcelonina, però no vull un alcalde que cada vegada més s'assembli a un titellaire de l'edat mitjana, d'aquells que anavem amb caravanes tronades fent prediccions, oferint espectacles de màgia i fent grans promeses a la gent reunida a la plaça.
No vull que Barcelona aculli els Jocs Olímpics d'Hivern en aquestes condicions, on la proposta no té més fonament que la de fer flotador de l'equip de Govern de la Ciutat.

Per cert, bon any a tothom!

Bon Nadal i Millor 2010!

2009-12-25T16:59:00.002+01:00

Cançó de Nadal per a ningú
Lluís Llach

Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que avui no obri
la botella de xampany.

Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà
que en altres racons
hi resten boques amb fam.

Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà
al que no és germà.

I els que amb gran soroll
volem fer un nou món
avui, aquesta nit direm no.

I pels que l'avui
és com el passat
tampoc trauran la seva mà.

I els que mudats
anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara
que no cal.

Fora de l'església
hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa
el camí del vent.

Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum
entre tot el fum.

I els que hem cridat
tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.
I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.

Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà
que al veure'm digui,
calla, ningú ha escoltat.

MOLT BON NADAL I MILLOR 2010...
QUE AMB EL NOU ANY ARRIBI TOT ALLÒ BO QUE DESITGEM!

Sobre la ILP que vol la prohibició dels braus i altres debats...

2009-12-18T10:10:00.002+01:00

Aquesta setmana hem celebrat l’últim Ple de l’any, farcit de temes importants pel país entre els que destaquen els pressupostos previstos pel Govern tripartit pel proper any i el famós impost de successions. Però no, resulta que el tema arxi- important i mediàticament destacat, és la ILP sobre la prohibició de les curses de braus. No deixa de ser sorprenent.

I ho dic, per que trobo excessiu que hi hagi més de 150 mitjans de comunicació acreditats per a seguir en directe el debat que tindrem al Parlament. I mentrestant la gent segueix treballant -si té feina-, anant al mercat –si pot-, patint per les seva empresa i esperant no morir-se aviat per no haver de pagar l’impost de successions que ahir els grups que donen suport al Govern (per que suportar-lo ho fem tots) van decidir mantenir després de fer mil cabrioles.

És decepcionant: i no vull menystenir el debat sobre els braus ja que han reunit moltes signatures per a presentar aquesta iniciativa legislativa popular, però dubto que ara toqui debatre aquest tema. Els polítics no l'hem posat sobre la taula, no hem estat nosaltres que hem volgut debatre-ho al Parlament en aquestes dates...

Aquesta vegada, no ens poden dir que parlem de coses que no interessen a la gent... en qualsevol cas, crec que hem de revisar l’equació:
proposta política socialment important + debat polític = interès popular + ressò mediàtic.
Per que en aquest cas i en aquest Ple, 2+2 no són 4... ni tan sols s’hi acosta.

13-D

2009-12-13T20:09:00.003+01:00

Avui és un bon dia: la ciutadania de Catalunya, d'una forma cívica, endreçada, sense escarafalls, hem celebrat una jornada electoral a molts municipis on per sobre de tot, ha guanyat la participació en un concepte ampli, més enllà del número de persones que han anat a votar. Per que de fet, ja és un èxit que s'hagin pogut fer aquestes consultes, que són un signe de normalitat democràtica.
Ara escric aquest post a l'espera dels resultats. Abans de tenir-los però, vull fer només un comentari: Aquestes consultes tenien el mèrit, la gràcia (si es pot dir així), de ser promogudes per la famosa societat civil, aquella que se suposa que conforma al català emprenyat, aquella que no ha d'estar vinculada als partits polítics peruqe assumeix el paper de contrapès i els estira... i avui, només rebo informació de què diu un o altre senyor polític sobre les consultes, qùe suposa pel seu partit, agafant compromisos que en aquests moments només generen falses expectatives a la població... i a hores d'ara, no conec les declaracions de cap de les entitats que areu del territori han promogut les consultes.
O és que darrera hi eren els partits???
I que consti, jo votaria que sí!

Quina setmaneta...

2009-11-29T22:55:00.005+01:00

Aquesta setmana ha estat entretinguda: al Parlament amb el debat dels pressupostos en Comissions, i fora amb la reacció unànime dels mitjans de comunicació catalans davant la possible sentència condemnatòria -no serà una altre cosa- del Tribunal Constitucional a l'Estatut.
Per una banda els pressupostos: són uns pressupostos que no ajudaran a superar la crisi, malgrat ser els més elevats dels últims anys- no en va són el resultat dels pactes que tant han criticat els que ara els gestionen entre CiU i el PP.
Per altra banda, la sentència del TC: No ens enganyem, i que no ens enganyin. Sóc de les que penso que no treuran la sentència ara... no convé al Govern, ni el d'aquí, ni el d'allà. Només la treuran si en Montilla necessita una excusa creïble per avançar les eleccions abans de l'estiu, i de cara a la ciutadania necessiti un argument d'aquest estil... o si en ZP, que ara ho té tot perdut, pot treure'n algun benefici, ja que a les Espanyes qualsevol resposta del TC afavoreix al PP.
Si això és així, es confirmarà la dependència del poder judicial del polític, sense filtres, ni vels...
no m'agrada!
En qualsevol cas celebro la idea dels mitjans, de fer front comú en la defensa de la dignitat de Catalunya. És una iniciativa excepcional.
Un afegeixo un linck amb l'editorial conjunta, per que la història també s'escriu des dels diaris i els blocs...
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/108488-la-dignitat-de-catalunya.html

En aquest últim ple...

2009-11-20T22:14:00.002+01:00

Ahir al Ple, vem aprovar la Llei que regula l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat que siguin usuàries de gossos d’assistència... aquí us penjo la meva intervenció, en nom de CiU!

una volta més...

2009-11-14T11:10:00.003+01:00

Aquests dies he intentat moltes vegades actualitzar el bloc però totes les vegades he acabat esborrant l'escrit. M'explico.

Aquests dies on les paraules corrupció, engany, estafa, Garzon... estan a l'ordre del dia, i on és la POLÍTICA en majúscules l'ase dels cops. Quan tots aquests escàndols van sortir als mitjans, esbombats com una pluja fina que cala i acaba mullant, com a persona que creu en el fer política com a acte de servei, vaig sentir-me malament i vaig passar per totes les fases tan estudiades: negació dels fets, ira, negociació i recerca d'explicacions, tristesa per tot i acceptació dels fets.

Ara potser puc fer una reflexió més objectiva, tot i que el mal ja està fet.
Em fa molta ràbia que a tots els polítics ens fiquin al mateix sac, que no es diferenciï les accions de les persones, que s'elevi l'anècdota a categoria i no es doni opció a exculpar a ningú sino que aquells que són generadors d'opinió, fan afrmacions pel broc gros i no donen peu a l'aprofundiment o la reflexió acurada.
I amb això, queda afectada la feina de molta gent, amb càrrec públic o no, que fa política en tots els nivells... aquells que dediquen molts vespres a reunions, a trobades amb veïns, a participar en activitats que volen millorar la vida de les persones... i no és just.

Les persones poden ser corruptes, i actuar malament...i han de ser jutjats per aquells qe tenen la potestat per fer-ho i assumir les conseqüències dels seus actes.

Quant teatre...

2009-10-30T09:32:00.002+01:00

Una vegada més, ens trobem davant d'una situació política que s'allunya i ens allunya de la realitat de moltes persones de bona fe que es dediquen -ens dediquem- a la política per que creiem fermament que això és una manera de servir al país. I em sap molt greu.
En un moment on la desafecció política assoleix quotes molt i molt altes, casos com el cas "Pretòria" evidentment ens deixen a tots i totes a l'alçada del betum.

Realment, si es confirmen les acusacions que han portat a la detenció d'aquestes persones, algunes d'elles càrrecs electes -que han rebut la confiança una vegada i una altre, de la ciutadania a la que representen!!- haurem de prendre mesures contundents, tots els partits sense excepció.

I davant d'això, no val dir "mans netes" i quedar-se tan ample, per que malauradament els partits o les institucions no són corruptes, ho són les persones... i també malauradament, poden sortir pomes podrides a totes bandes.
Per tant, la solució ha de venir des del respecte als partits, a les persones que cada dia treballem dignament en política, sense diferències ni excepcions.

Ara, també hem de fer una altre reflexió: ja començo a estar cansada del paper "d'home-orquestra" del sr. Garzon, que cada vegada més sembla que es mogui per la temptació mediàtica i sembla que busqui el ressò de les seves accions al crit de "mas difícil todavía!": per que, era necessari portar als acusats del cas Pretòria amb furgoneta des de Barcelona (els d'ETA els porta en avió), i han de sortir emmanillats per TV quan encara impera -o així hauria de ser- la pressumpció d'innocència?.

La Medalla Carrasco i Formiguera a la Fundació Vicenç Ferrer!!!

2009-10-20T19:54:00.004+02:00

Aquest any, Unió Democràtica de Catalunya donarà la Medalla Carrasco i Formiguera a la fundació Vicenç Ferrer.
Realment crec que és una molt bona notícia.
Hi han premis, guardons, reconeixements... que a vegades són atorgats a persones o entitats que no responen a aquells paràmetres esperables del premi, però no per no mereixer-los -evidentment jo no qüestionaré aquí a moltes persones o entitats guardonades-, però que podem considerar desproporcionats, no adequats en el moment, o fins i tot, poc ètics.
Però aquest no és el cas: crec que si algú mereix un reconeixement a tota una vida, a la solidaritat, a la valentia, a la humilitat, per a ser exemple de molts... és en Vicenç Ferrer (descansi en pau) i la Fundació que porta el seu nom.
Humilment, celebro aquesta Medalla!

Sobre un Centre de Dia a Cotxeres de Borbó... una altre promesa trencada!!!

2009-10-08T10:26:00.000+02:00

Primera intervenció

Segona intervenció

reflexió...

2009-09-25T22:34:00.002+02:00

A partir de demà la coneguda com a "píndola de l'endemà" es vendrà a les farmàcies sense recepta mèdica. Només els farmacèutics hauran de donar la informació que considerin i ja està.
Aquesta medicació -de la que no estic en contra- té efectes secundaris si es pren més sovint o amb la dosi inadequada, i pot provocar problemes de salut. No hem d'oblidar que és una dosi altíssima d'hormones.
Sóc conscient que hi ha més embarassos no desitjats -sobretot en adolescents- dels que voldriem, amb totes les complicacions que això comporta per la vida de la noia, de la parella i al capdavall de la familia. Però és aquesta la solució? Estem preparades per utilitzar de manera indiscriminada aquesta píndola? No oblidem que hi ha una mancança important en la nostra societat d'educació sexual i afectiva, que precisament qüestiona la capacitat d'utilització d'aquesta píndola com a mètode d'urgència i no com a mètode anticonceptiu més o menys habitual.
I després d'això, encara ens qüestionem la prescripció infermera???

¡Bona Diada!

2009-09-11T16:37:00.004+02:00

Amics i amigues,
disculpeu el retard en l'actualització del bloc... a vegades la realitat et supera. En qualsevol cas, bentrobats i bentrobades de nou!!
Avui, 11 de setembre, tornem a conmemorar la Diada Nacional de Catalunya. Un any més ens trobem amb molta feina per fer, i poca gent amb ganes de fer-la, de debò.
I ho dic per que aquesta Diada coincideix amb l'inici d'un curs polític complicat, on haurem de fer camí superant entrebancs i destorbs que ens han posat, ens posen i posaran aquells intransigents que fan de la seva mentida veritat absoluta.
Tot i així, més que patir pel què faran o diran uns o altres, hem de seguir treballant pel què farem i direm nosaltres, què volem i com ho aconseguirem. Però només amb el dir no anirem enlloc, i hem de ser sincers: a casa nostra tenim massa veus suposadament autoritzades que col·loquen medalles als 'bons' i donen lliçons allà per on passen... sense pensar en el país, en el què necessita, en què pot fer per ell.
No sóc ningú per donar lliçons , ni penso fer-ho, només demano coherència. Aquella que jo mateixa aplico en el què dic i faig.
Amunt, Avant i Visca Catalunya Lliure!!!!!

del finançament...

2009-07-16T12:11:00.003+02:00

Fa dos post exposava la meva opinió sobre el que pensava que passaria amb el pacte sobre el finançament, entre Catalunya i l'Estat. I tot i l'esperança que tenia de poder dir bondats sobre aquest pacte, una vegada més he de mostrar decepció.

Decepció amb el pacte: no pot ser d'una altre manera, no comparteixo els paràmetres, el model, les maneres i els terminis del pacte assolit. Menysprea l'Estatut i no explota allò que d'ell se'n despren sobre les possibilitats de finançament per Catalunya. Obviàment no estic en posició de la veritat absoluta(ni jo, ni cap altre polític tot i que n'hi ha més d'un que així ho creu), però en aquest cas a les lletres de l'Estatut i a les xifres em remeto. No faré aquí una exposició dels motius del desacord de CiU sobre l'acord de finançament -prou explicats, i per persones més autoritzades-, però si que vull parlar del Govern.

El Govern ha de fer de Govern. Amb tot el que això suposa. No ha de fer d'oposició a l'oposició, ni justificar les seves respostes i posicions en referència a allò que CiU planteja. Han arribat a un acord. Si tan se'l creuen, si tan bo és, que no pateixin que els hi acabarem donant la raó.

Del PSC no esperàvem fermesa, ni arguments de defensa raonables davant del PSOE...
Suposo que els assessors d'en Montilla que li preparen les quartilles de totes les seves intervencions incloses les "improvitzades", ja deuen tenir un argumentari extens de mentides basades en la quadratura del cercle i la "teoria del 2+2=5" que repetirà a tort i a dret aribant a perfeccionar-ne la seva lectura al Ple monogràfic de la propera setmana sobre el Finançament.

Però crec que el temps posarà a tothom al seu lloc, i qui més notarà aquest canvi serà ERC. Per que ICV sap què ha de fer per seguir a govern, ja estaven entregats des del principi -em ve al cap els gossos aquells tan lletjos que belluguen el cap amunt i avall amb el moviment del cotxe-, i de fet, encara no he sentit argumentació dels seus portaveus a favor del pacte més enllà del "CiU es queda sola amb el PP votant en contra... bla, bla, bla..."

Però d'ERC esperava una mica més de fermesa i sentit de país. Però una altra vegada i sense posar-se vermells empassen com els ànecs els caramels enverinats del PSC- PSOE.
La ciutadania i el temps posaran a cadascú al seu lloc.

Sóc infermera...

2009-07-13T15:39:00.004+02:00

Sóc Infermera, i la meva vocació de cura de l'altre, de respecte, de valor i estima per la vida... passa per davant de qualsevol cosa. Però sóc persona i m'equivoco. I hi han errors meus que no tenen possibilitat d'esmena. Per que atenten contra allò que jo defenso, contra allò pel que jo lluito.
He tingut la sort de treballar com a infermera en una unitat d'atenció al nounat prematur, on vaig aprendre i molt de les companyes infermeres, dels pares i mares d'aquests nens i nenes, i dels propis infants, que tenen una vitalitat i capacitat de recuperació a voltes sorprenent. Recordo al víctor i l'Edgar, en Marc i en Miguel, el LLuc, en Mahado, en Cesar...
Em sap molt greu la mort del petit Rayán per un error en l'administració de l'alimentació. Però no puc evitar posar-me al lloc de la persona que ha comès l'error. I dic que no puc evitar-ho per que entenc com es deu sentir... com de fàcil n'és equivocar-se!!!! tot és massa fràgil...

Juliol i seguim...

2009-07-05T16:37:00.003+02:00

Som a mitjans de Juliol, si fa no fa... i seguim sense Finançament. Després de quasi un any, sembla que el temps ja no importa, que saltar-nos totes les promeses fetes a aquells que hi han confiat és fins i tot positiu.

Però no ho crec. Per que, tot i que d'una banda la importància del pacte a hores d'ara recau solament en el seu contingut -no en les xifres ni en previsions, sino en allò que ens ha de servir com a model per finançar-nos en funció del que marca l'Estatut-, pel camí hem perdut la confiança de la ciutadania en aquells que haurien d'haver signat el pacte ja.

És que els polítics no tenen -tenim- paraula?? per que en aquesta barca hi anem tots i totes els que ens dediquem a aquest noble ofici.
M'agradaria poder fer un post properament explicant les bondats del Pacte del Finançament.

Però cada vegada, tot i la meva resistència conscient a dir el que tothom pensa que serà aquest pacte, la delegació socialista a Catalunya d'en ZP m'obliga a pensar de manera forçosa i inequívoca que el pacte serà dolent per Catalunya, per que per a ells Catalunya no és una prioritat. Si ho fos, no haurien pactat el Consell de Garanties amb el PP. Que aquells que reneguen de l'Estatut siguin els que han de regular-ne i jutjar els seus límits no té nom.

Serà un mes de juliol farcit de decisions importants per nosaltres. Espero que sapiguem estar a l'alçada...

2009-06-18T14:03:00.003+02:00

En aquest ple he defensat el posicionament de CiU davant la proposició de llei del PP sobre la creació d'una xarxa de suport a les dones embarassades amb dificultats.

Per aquells que vàreu seguir el debat crec que tant el grup proposant com la representant dels grups que donen suport al Govern que presentàven una esmena a la totalitat a la proposta, i que per tant, mostraven el seu rebuig al text presentat pel PP, com jo en la defensa del posicionament de CiU vem mantenir el to educat i respectuós, sense faltar al respecte a ningú ni perdent els papers.

No va ser així per part de la representant d'ICV- EUiA, que va pujar el to del debat i va baixar el nivell a l'alçada del subsol.

No vull fer-ne més difusió d'un fet tant lamentable per la Política com aquest, que l'únic que denota és que aquest país neessita recuperar el respecte i l'educació com a valors fonamentals.

Us adjunto l'enllaç de la meva intervenció!

¡¡¡¡¡ARA!!!!!

2009-06-08T10:17:00.003+02:00

Hem tornat a gunyar!!!

Aquestes eleccions eren importants, per Catalunya i també per CiU. Hem tret un bon resultat: hem pujat en vots (més de 70.000 vots) que suposen 5 punts percentuals respecte els resultats de les anteriors eleccions europees. A Barcelona hem pujat 15.000 vots i al meu districte (Sarrià- Sant gervasi) hem tornat a recuperar el lideratge en aquestes eleccions que haviem perdut a les últimes en mans del PP.

Però a banda dels resultats objectius en aquestes eleccions hem de fer més lectures: els socialistes europeus perden suports, igual que ho fan a l'Estat Espanyol on han perdut les eleccions, i a Catalunya que -tot i guanyar- perden més de 200.000 vots.

Queda clar que la campanya de la por del PSC no ha funcionat. La ciutadania a Catalunya ja no s'empassa les mentides d'en ZP. El tripartit comença a fer aigues -els tres partits que donen suport al Govern han perdut força-, i sense que aquestes eleccions es llegeixen en clau catalana, la veritat és que marque tendència. I la tendència indica la fi del Tripartit.

Però CiU no podem conformar-nos amb això, i mirar-nos el melic satisfets pel resultat: hem de seguir treballant i molt. Per que el camí potser ja no fa pujada, però encara estem lluny del destí. Tot i així sabem que el camí és l'encertat, que anem bé.

I tots els partits, però també la societat en general hem de reflexionar sobre l'abstenció: aquest és un problema de tots, i no només dels polítics, tot que en bona mesura són allò que assenyala el dit acusador quan tractem aquest tema.

Un dia més, seguim treballant!

Ara, CIU!!! Ara, CAT!!!

2009-05-21T16:43:00.004+02:00

Avui comença la campaya per les eleccions europees.

Avui a les 24h es penjaran els primers cartells electorals que ens acompanyaran durant els propers 15 dies.
Però ja avui hem conegut els anuncis i les imatges que representaran els diferents partits i coalicions en aquesta campanya.

I per mi, ha estat decebedor: en un moment en que la política està desprestigiada, en un moment on la situació de crisi encara enxampla més la distància entre la classe política -millor dir el Govern, que no actua responsablement- i la ciutadania, en un moment on hem de ser coherents en fets i accions i dir les coses pel seu nom, en un moment on es preveu una abstenció major del 70 %... com el PSC fa un cartell en el que manté la màxima "si no estás conmigo estás contra mi!", on s'arrepenja en l'odi al PP per plantejar-se com a alternativa a aquests, on demana el vot en contra d'altres en lloc de demanar-lo per a ells per convicció...???

Torna a cultivar la por com a eina electoral, i lluny d'explicar què faran o què volen per Catalunya, fan una campanya que resulta un deja vu. Gent més gran que jo recordarà el "contra Franco s vivia millor...".
Potser és per que no tenen res a dir, res a proposar... perque si a Madrid voten contra Catalunya, a Brussel·les pots comptar!!!

El Govern és "Don Palomo"...

2009-05-06T10:58:00.004+02:00

El rodet del tripartit és vergonyós: aquesta vegada, veient que no se'n surten amb la tramitació de la Llei de l'Oficina Antifrau (vull recordar que és un xiringuito més per tal de controlar i buscar eines de poder per a ERC dins del Govern, igual que tenen la Sindicatura de Comptes els Socialistes i la de Greuges, els d'Iniciativa), decideixen modificar la Llei per tal de canviar les majories nencessàries per a tirar endavant la llei, així com promoure la tramitació per lectura única -sense esmenes-; i negant l'opció a l'oposició de portar aquest text al Legislatiu, ,cosa que és un dret de dels grups parlamentaris... i m'atreviria a dir que un deure, per a aquells que creiem en la Democràcia, en l'Estatut i en el País. Malauradament, es torna a demostrar que aquests som pocs, i que al Govern no en queda cap.

Si us plau, no embrutin més la política amb demagògia cutre, i discursos de transparència... per que la seva transparència és de vidre de cul d'ampolla, cutre!!!!

JA CAL QUE ENS CALCEM...

2009-04-06T16:37:00.003+02:00

Aquesta setmana hauria d'haver acabat amb la foto del president del Govern Espanyol Rodriguez Zapatero, i el sr. Obama, president dels EEUU. O això és el que hauria desitjat en ZP. Però en el seu lloc, avui les portades de la prensa i totes les tertúlies fan referència al possible canvi de Govern, com a conseqüència de la crisi. Doncs si, la crisi ha afectat al Govern Espanyol però em sembla que no per bé: estem davant d'un Govern i un partit -el PSOE- que no és capaç d'actuar davant la situació de crisi que afecta a la ciutadania, que fa tan sols un any encara deia que estavem en un moment de desacceleració econòmica però que no tindria conseqüències greus, que no sembla que segueixi un full de ruta, que cada dia s'inventa alguna cosa per justificar-se.
Fa una dies la ministra Chacon retirava tropes sense encomanar-se a ningú - no demano que s'encomanin a cap Sant o Mare de Déu, atenent que són laics, però estaria bé que ho fessin amb els companys de la OTAN, al seu defecte-.
Ahir, mentre el President participava de la cimera Europea amb Obama, i després visitava Turquia, aquí a la península algun ilustre constructor de l'aparell socialista amb miopia política filtrava la remodelació del Govern, amb noms, càrrecs i dates.
Doncs si: i en ZP, amb cara de circunstàncies repetint-se content "sóc amic d'Obama!!! Sóc amic d'Obama!", per allunyar-se de l'amargor d'aquest caramel enverinat en forma de filtració inoportuna.
La sra. Salgado serà la nova encarregada d'Economia i en Chaves de les relacions amb les Autonomies -entre les que es troba Catalunya, encara que a alguns això ens dolgui-.
Que Déu ens agafi confessats, per que el futur és ben incert i pel que sembla, més fosc del que ens pensàvem. Si el finançament i el desenvolupament de l'Estatut està en aquestes mans, ja cal que ens calcem!!
L'aparell socialista passarà a controlar el Govern en comunió, gràcies a José Blanco... tant tancament en un mateix, comença a fer pudor de resclosit!

Desencís, desengany, desencerts, desvergonyits... i desgovern!

2009-03-20T21:14:00.004+01:00

Aquesta setmana malauradament hem de parlar de desgovern, de desencerts, de desencís, de desvergonyits.
Veient les imatges de la intervenció dels Mossos en el desallotjament de la Universitat ocupada per uns quants estudiants, se'm cau la cara de vergonya: m'explico.
Vagi per endavant el meu respecte al cos dels Mossos d'Esquadra: hem de respectar aquells que per definició són responsables de la nostra seguretat. Però, si el propi Conseller que els governa no se'n fia i els col·loca càmeres de vigilància, ja no anem bé.
Hi torno: des del respecte, qui ha dirigit aquesta intervenció policial? Ha tingut la mesura, la contundència, i la força adequada? Segurament això portarà cua, i aquells que en són responsables n'hauran d'assumir responsabilitats.
Però hi han diversos elements més a valorar:
1. aquells revoltats relament eren estudiants?? Tinc els meus dubtes.
2. Tenen dret a ocupar de manera permanent i no coltrolada espais públics que no els pertanyen?? crec que no, o si més no, de la manera que ho han fet.
3. Aquestes protestes del món estudiantil eren majoritàries?? Clarament, no. Ergo... s'han d'imposar les minories?? Potser aquest és el motiu pel qual els dirigents d'iniciativa no són capaços de fer res, per no contradir el seu estatus actual dins el Govern.
4. Qui lidera aquesta revolta? Segurament no ho fan aquells estudiants organitzats, aquells sindicats estudiantils que al llarg del temps han col·laborat a fer créixer la participació universitària i a avançar en la democràcia des de les universitats, institucions que per aquells que hi hem passat, són referents vitals més enllà dels currículums cursats.
Hi ha un gran malestar, en molts àmbits... potser que alguns s'ho facin mirar!!!

És una llàstima!!

2009-03-05T17:16:00.005+01:00

Aquesta ha estat una setmana políticament farcida de temes importants i trascendents. Els resultats de les eleccions a Galicia i a Euskadi poden tenir i tindran més repercussions de les que ara podem preveure a cop d'ull...

Galicia ha tornat a les mans del PP, mans que ja la tenien fa un temps i que veient la imatge de colorins de l'hemicicle gallec, que representa els escons dels diferents partits, te n'adones del poc marge de maniobra que té el poble gallec. O els uns o els altres.

Però Euskadi és diferent: igual que aquestes eleccions.

D'entrada, hi ha una gran part de l'electorat que s'ha quedat sense veu. I la seva veu o s'ha de deixat de sentir o ha buscat altres partits -crec que pocs però-, que han provocat uns resultats que no són del tot representatius, o no són nitídament clarificadors.

A més, per primera vegada a Euskadi el nacionalisme basc deixa de sumar majoria per a fer Govern -no tant pel PNB, sino per devallades d'altres-, i pot portar-nos a veure o a patir un lehendakari socialista.

És un llàstima, i més veient l'exemple català.

És una llàstima per que els socialistes necessiten els vots del PP a la investidura... i això no és gratuit. Una vegada més, es demostra què uneix al PP i al PSOE(PSE/PSC): "la España una, grande y libre", sense matisos, pintant de gris qualsevol racó de la península ibèrica que se li ha resistit. I si cal, faran tots els papers de l'auca.

És una llàstima.

Reflexions...

2009-02-15T13:42:00.004+01:00

Hi han dies, estones o moments que et fan adonar-te'n de la fragilitat de la vida. Aquests petits moments et fan replantejar moltes coses i repensar la teva existència. A vegades són pensaments fugaços però no poc intensos en els que te n'adones del què és i què no important per la vida d'una. Les prioritats canvien i segurament fan que apreciïs encara més que abans els detalls d'una vida.
La vida en si mateixa és un miracle, però per mi també ho és l'amistat, el saber que comptes amb algú més que amb tu mateixa i la familia. Hi han moments que necessites als altres per recolzar-t'hi, i que a vegades sense pretendre-ho, et fan ser forta i mirar endavant.
Paraules, mirades, gestos... tenen més importància de la que ens pensem. I en una vida globalitzada, ràpida, on preval la immediatesa de l'objectiu aconseguit en lloc del camí fet, val la pena aturar-nos i pensar si volem ser feliços o només passar la vida sense deixar-hi petjada.

espies...

2009-01-30T21:17:00.004+01:00

Realment, moltes vegades -massa, pel meu gust- la realitat supera la ficció. No tinc paraules per definir aquesta suposada trama d'espionatge promoguda pel govern autonòmic de Madrid per espiar a càrrecs del PP d'aquesta comunitat. No sé com definir aquest fet, sense caure en l'ús de paraules barroeres i posant el crit al cel. És vergonyos, inconcebible i cutre tot aquest serial madrileny, més propi d'una república bananera que d'un Estat Europeu, al segle XXI. No cal que ens estripem les vestidures, per que tots i totes sabem que l'espionatge existeix, i actúa... amb més o menys encert.
Parlem de desafecció política... però com podem millorar la imatge dels polítics quan veus aquestes coses, que converteixen els arguments en fum i tornen transparent les bones accions d'altres?
Però com deia a l'inici, la realitat supera la ficció: llàstima que semblen el Superagent 86 en hores baixes...

El Govern sí que va a 40!!!

2009-01-15T22:49:00.004+01:00

Una vegada més el Govern ens sorpren amb idees estrambòtiques, sobre coses que no preocupen ni ocupen a ningú, per donar la sensació que fan alguna cosa quan el país s'està aturant. Doncs sí: el país s'atura a l'espera del nou finançament, puja el nombre de gent sense feina,no hi han mesures per a reduir els efectes de la crisi...
Però ara a l'entrada de Barcelona s'ha d'enlentir la velocitat del cotxe per ser més sostenibles i "ecoguais", un Conseller es manifesta a títol personal sense ser conscient del seu càrrec, aquests dies de festes de Nadal mig litoral s'enfonsa o les platges desapareixen... i a tot això: on era el President Montilla?? de vacances.
On són els Consellers/eres del Govern? ni idea, suposo que també de vacances.
Fa dies que el Govern no apareix. Ja hem passat l'equador de la legislatura, i no sé quina acció de Govern destacar... potser és que no hi ha res a dir.

2009

2009-01-04T21:21:00.004+01:00

Ja estem al 2009.
Un any que es preveu difícil, en molts àmbits i a tots nivells.
Hem canviat d'any immersos en una crisi econòmica important que, lluny d'acabar-se, sembla que ni tan sols a arribat al seu equador. A Catalunya seguim esperant un bon finançament, i a Gaza han passat a l'acció bèl·lica mentre l'ONU, la UE i els EEUU s'ho miren de reull i xiulen.
Realment no és un bon començament d'any.

Pel que fa a la crisi el govern espanyol ja no té idees: segueix amb la teoria del "anar fent", del deixar que cadascú s'espavili com pugui... i encara és hora que prenguin mesures que realment la gent, les families, les petites empreses se'n beneficiïn.

Estem a diumenge 4 de gener: quasi fa 5 mesos que hauriem de tenir tancat un pacte, un bon pacte de finançament per Catalunya. Però la notícia segueix sent que el tripartit dóna una resposta unitària al document d'en Solbes.
A banda de que aquest document presentat pel govern de ZP com a la gran proposta de consens que ha de solucionar la vida als catalans i les catalanes i a part de l'estranger -mai millor dit!-, no és més que un acudit de mal gust, que representa el poc respecte que tenen al nostre país i als seus governants, sembla que la notícia de la setmana és que el tripartit dóna una resposta unànime sobre aquest document!!! No hauria de ser una obvietat això??
Ahhh i tot això amb la benedicció d'en Chaves, és clar...

I pel que fa a la franja de Gaza, em reconec una ignorant del tema i sóc incapaç de donar una opinió gaire profunda i estudiada, però en qualsevol cas crec que no estem a l'alçada: com poden estar els organismes internacionals debatint un posicionament a nivell internacional durant hores i hores que resulta que no és vinculant, i que arriba a conclusions tan buides de contingut que no aporten res de res a la solució del conflicte? Com es pot dir que una guerra és preventiva? Qui pot utilitzar civils com a escuts humans? qui arma a Hamas? on queda el diàleg de tot aquest temps? Com tornarem enrera?
Comencem l'any malament...

Bon Nadal!

2008-12-24T10:18:00.008+01:00

(...)
Hi havia un nen assegut amb el vell Sr. Noel

Li va mirar els ulls i va preguntar

"Tu saps què és la pau al mon?"

L'home vell va pensar molt el que havia de dir

"És el millor regal, un que podem donar en cada moment".

Jo voldria que tot l'any fos com Nadal

Si pogués fer un sol desig realitat

Jo voldria que tot l'any hi hagués pau, hi hagués amor

Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, de tot cor.

És tot tan bonic, i hi ha tantes llums

I tothom sembla ser tan feliç

Tot el que vull, quan tot ja hagi passat

Només vull saber per què no som tot l'any així.(...)

"Jo voldria que tot l'any fos Nadal"

Cançó de Glaucs

Molt Bon Nadal i bona entrada d'any 2009!

cosa d'uniformes...

2008-12-16T13:28:00.008+01:00

No recordo quin lloc de les Espanyes era. Ni tan sols la quantitat de multa imposada per un jutge. Però sí recordo el fet: Un jutge recolza la multa imposada per un gerent d'un centre sanitari que obligà a les seves infermeres a vestir fandilleta curta, còfia i mitges, per millorar "el rendiment i la qualitat assistencial".

Òbviament, això és una autèntica bajanada! Si alguna cosa millora la qualitat assistencial, no és el davantalet blanc, ni la còfia, ni la fandilleta, ni les mitges... és la comoditat en l'equipament, la pulcritud i la netedat de l'uniforme, és la responsabilitat i la bona praxi de la infermera, és la simpatia de la persona, és l'empatia i la paciència, és l'escolta activa, l'assertivitat, és el "saber estar" i el "saber acompanyar"... entre moltes altres coses.

Sóc infermera, i no puc deixar de sorprendre'm que a aquestes alçades encara tinguem comportaments sexistes d'aquest estil, com si fóssim encara ximpancès... amb tot el respecte per ells, que, segurament, si fossin nosaltres, no ho farien.

En Porcel i la política!

2008-12-08T19:18:00.006+01:00

He llegit amb sorpresa l'article que avui ha escrit en Baltasar Porcel a La Vanguardia, en el que diu sense manies que els parlamentaris només tenim el mèrit de votar de tant en tant, i que la resta de temps l'únic que fem és malgastar els diners públics, "parlotejar" amb els immigrants -això els de CiU-, jugar amb els 4 vots que aquests poden aportar -això els del tripartit-, i tots arreglant les coses sota mà.
Que la classe política està qüestionada, criticada i mal vista ho sabem tots. Però que gent de la talla intel·lectual d'en Porcel caigui en aquest discurs fàcil, buit, fals -rotundament fals- sobre els polítics em sorpren.
Sé que com a representant del poble que he estat votada he de ser responsable i justificar la meva feina, explicar-la, difondre-la, parlar amb tothom, recollir els que la gent pensa i necessita, prendre decisions que puguin millorar la vida de les persones del meu país, tant les que han votat la llista en la que jo participava com les que no.
I és necessari que els parlamentaris i les parlamentàries siguem pulcres en la nostra feina, responsables, respectuosos i transparents -si cap, més que la resta de la gent-. Però si us plau, no banalitzem la feina dels polítics des de tribunes gratuïtes, des de miradors llunyans que fan d'aquesta llunyania una virtud jutjadora inapelable, creant sentències sense dret a rèplica, donant carnassa a aquells que de la destrucció en fan castells.
Aquells que ens dediquem a la política no som perfectes, ni ho hem de ser, com tothom.
Però hem de fer la nostra feina ben feta, com tothom.

El Pacte d'Entesa

2008-11-30T15:30:00.005+01:00

Cada dia hi han coses que em sorprenen.

Avui hi ha hagut una manifestació ciutadana al parc de la Ciutadella per protestar contra l'actual Llei d'Educació. Fins aquí tot bé: més enllà de si s'està d'acord o no amb la reivindicació, em sembla legítim manifestar-se de manera pacífica i expressar així la voluntat de la gent.

Però és clar, que el Govern o part del Govern es manifesti també, em sorprèn.

Però si és el Govern el que proposa la Llei...!!! si són ells els que proposen aquest text...!!!

Ahhh, és clar, com que el Conseller d'Educació és socialista, resulta que argumenten que trenca el Pacte d'Entesa i no poden donar suport a aquest text.

Algú els hi hauria d'explicar que no es pot anar a missa i repicar!! Si amb l'eduació no compleixen el pacte d'entesa, si s'han de manifestar a favor dels drets dels treballadors i treballadores i en contra de les EROs per que creuen que el Govern no fa prou, si es van manifestar en contra de la MAT per que no volen que el Govern la faci, etc, etc... potser caldria que es manifestessin també contra el Pacte d'Entesa, per que crec que s'està demostrant que aquest pacte és un engany!

Pressupostos socials?

2008-11-18T19:07:00.006+01:00

Una vegada més el tripartit ens enganya amb les paraules. La màgia del llenguatge del tripartit sembla treta d'una caixa de "Màgia Borràs"!!
Aquesta vegada diuen que amb la crisi aquests pressupostos han de reduir-se, però que les partides destinades a l'àmbit social pugen: Pugen??? Doncs no. Rotundament no. M'explicaré.
Les xifres sempre poden ser utilitzades de moltes maneres, i segons com s'expliquin poden semblar positives o negatives, en funció de l'interès de l'orador. Però les xifres, he de trencar una llança a favor d'elles, poden ser molt explicatives de fets i situacions objectives... i és aquesta última visió la que intentaré utilitzar. Per això les dades que utilitzo són dades del propi Govern, extretes del Pressupost del 2009 i dels documents de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania:
1. € destinats a la Llei de Prestacions Socials
2008--> 108,95 Milions
2009--> 82,98 Milions
Beneficiaris previstos d'aquestes prestacions (dades absolutes)
2008--> 194.768 persones
2009--> 183.250 persones
2. Polítiques familiars i drets de ciutadania:
2008--> 188.410.013 €
2009--> 186.732.802 €
Això s'agreuja quan la previsió de creixement de la població d'infants beneficiaris és d'augmentar de 280.000 a 360.714 infants.
3. Beneficiaris del programa "Viure en Familia":
2008--> 40.000 persones
2009--> 17.712 persones

etc, etc, etc... podríem parlar de Salut, d'Educació...
Poca responsabilitat, una altra vegada!!

Quina setmana...

2008-11-06T23:01:00.008+01:00

Realment aquesta setmana hagués merescut més d'un post. Perdoneu si no ho he fet...

Començant per la gran victòria d'Obama als EEUU i acabant per la fi del termini marcat entre el Govern Espanyol i en Saura per l'acord de finançament, és una setmaneta que Déu n'hi do!!!

Realment els EEUU han focalitzat l'atenció del món sencer, i no és per menys. Han estat unes eleccions interessants i històriques. Més enllà del color d'en Barak Obama i del que això simbolitza, crec que tots i totes n'hem de treure un aprenentatge.

Però aquesta setmana també, ha acabat el termini que s'havia donat el Govern Espanyol (Mª Teresa Fdez. de la Vega) i ICV-EUiA (el sr. Saura), per tal d'assolir un pacte pel finançament de Catalunya. Una vegada més, el Govern Espanyol s'en riu a la cara del poble de Catalunya, i aquí el nostre Govern mira cap al cel i xiula.

I el món segueix en crisi, i puja l'atur, i tanquen empreses... però en això també miren al cel i xiulen.

Permeteu-me però, que feliciti -ens felicitem- a Unió Democràtica de Catalunya. Avui, 7 de Novembre fem 77 anys. UDC ja fa 77 anys que treballa per Catalunya. Al llarg de 77 anys hi han hagut moltes persones que han fet Unió, que han cregut en aquest projecte col·lectiu de construcció de país, que amb la seva aportació en aquests anys han fet que un partit com el nostre, hagi estat protagonista de la història de Catalunya.
Felicitats a totes i cadascuna de les persones que han fet país des d'Unió Democràtica, per que són elles les que avui estan d'aniversari.

El discurs (nou) d'en Puigcercós

2008-10-31T09:58:00.006+01:00

He llegit amb interès les notícies sobre el discurs que va fer ahir el líder d'ERC, en Joan Puigcercós. La majoria de notícies dels diaris en format electrònic que he repassat, destaquen la importància que ha donat en Puigcercós als valors... Per fi!!!!

Crec que és un discurs on podem coincidir plenament, per que els paràgrafs sobre valors que he vist reproduïts podrien haver-se dit també, en el passat Congrés d'Unió: parla de valors com l'educació i la família -que ha de recuperar l'autoritat perduda-, la llibertat, la responsabilitat, la immigració des d'una perspectiva igualitària en el sentit que s'ha d'establir un pacte de drets i deures...

Realment, no m'esperava aquest gir d'ERC, o del seu líder (haurem de veure què diuen la resta de sectors i altres opinadors que giren en l'òrbita republicana, clarament identificats).

Però els valors no són patrimoni de ningú, ni tan sols d'Unió Democràtica que sempre hem fet discurs al voltant d'ells. Per això, me n'alegro d'aquesta confluència en el discurs, si més no, en donar-li importància als valors com a eixos formadors, cohesionadors i estructuradors de la societat.

El cotxe d'en Benach

2008-10-24T23:40:00.003+02:00

Ahir va sortir a la llum la notícia del canvi de la flota automobilística de la Mesa del Parlament, i la del President Benach.

Abans de res, he de recordar una obvietat: el President del Parlament de Catalunya, la màxima Institució -juntament amb la Generalitat- del nostre país, ha de tenir i és necessari, un bon cotxe que asseguri la seva seguretat i respongui a les necessitats de mobilitat que pel càrrec es necessitin.

També cal puntualitzar que aquests automòbils són de renting, no de propietat, per tant les dades que alguns mitjans han publicat sobre el cost d'aquest cotxe no són reals. Ho serien si el cotxe fos posat a la venda al mercat, però no tal com és el cas, sent de renting.

Dit això, realment trobo excessiu i una mostra de petulància tots els accessoris totalment prescindibles que hi ha col·locat: un reposapeus especial, una TV d'alta gama, etc.
En un moment de crisi com aquest, és si més no irresponsable.

Però encara trobo més greu l'acusació i l'amenaça d'investigació que ha fet el Conseller Saura, que en l'actual moment tan delicat que tenim a Catalunya, amb la crisi però també amb la deslegitimació de la classe política, obri el debat i la guerra institucional - Generalitat versus Parlament- i li doni tanta volada a un fet com aquest.
A més, no recorda la decoració Feng-shui del seu Departament? Sembla mentida...

Congrés de Futur

2008-10-19T18:48:00.004+02:00

Benvolguts/des,

Perdoneu la tardança en l'actualització del blog, que redueix l'intercanvi d'idees entre tots nosaltres.

Avui hem clos el 24è Congrés d'Unió Democràtica de Catalunya. Ha estat un Congrés tranquil, sense sortides de to, sense tensions.

Però això no vol dir que hagi estat un Congrés fluix, o d'anar tirant, sino que, conscients de la necessitat social de tranquil·litat i estabilitat, des d'Unió hem volgut oferir propostes concretes per afavorir la societat del Benestar des de reafirmació dels nostres valors com a valors de futur i valors moderns, des de la idea que una societat de progrés s'ha de bastir a partir d'uns valors sòlids i ferms per tal de'aconseguir una Catalunya socialment justa i nacionalment plena.

Aquest Congrés és l'inici d'una nova etapa, una etapa plena de reptes a tots els nivells. Una etapa que exigirà de tots nosaltres la màxima repsonsabilitat.

Gràcies a tots i totes, i molt bona feina!

El Gran Debat...

2008-10-03T13:35:00.003+02:00

Ahir es va acabar el debat de política general.
La veritat és que ha estat un debat diferent, o si més no, que reclamava més atenció i respecte. En la situació de crisi que vivim, els problemes de finançament que té Catalunya, els pressupostos que venen de Madrid però també els que proposi aquí el Govern de la Generalitat, l'atur... aquest debat agafava més relevància que altres debats polítics. I crec que d'aquest debat quin n'ha tret profit és Catalunya.
CiU des de l'oposició teniem molt poc marge de maniobra, i teniem també el risc de que qualsevol moviment que fessim que trenqués o qüestionés la unitat catalana en el tema de finançament, fos mal interpretat i utilitzat pel PSC bàsicament com a eina d'atac polític, en el sentit que haguessin dit -i els mitjans repetit- que l'únic interès nostre és recuperar el poder i desgastar el govern, lluny de la veritat: aconseguir el finançament que per Catalunya marca l'Estatut. Ni més ni menys.
Però ahir el PSC es va menjar l'ham: per molt que diguin que la Proposta de resolució no aporta res de nou, que no ens compromet a res, ells saben que al 2009 hem de poder gestionar el total complet de la cistella d'impostos. I això no ho diu CiU. Ho diu el Parlament de Catalunya. Ara són ells els que tenen la pilota a la seva teulada. Que liderin la demanda de Catalunya, per que ells són el Govern. No CiU, que responsablement farà costat al Govern en la defensa dels interessos dels nostre país.
D'ERC i d'IC no puc dir res, per que han tingut un paper irrellevant en aquest fet.

TEMPS AL TEMPS!!!

2008-09-24T15:46:00.005+02:00

Malauradament encara no hi han notícies bones i definitives sobre el finançament del nostre país. Una vegada més estem a l'espera de que el Govern informi sobre quina és la seva proposta per tal d'anar plegats a Madrid a negociar. I ja és trist que haguem de negociar una cosa que està regulada per Llei, i que per tant és d'obligat compliment...
Però tot i així, nosaltres hi anem. Bé, hi volem anar, però primer volem saber què hem de defensar!!! crec que és lògic i normal voler conèixer quina proposta vol defensar el govern de Catalunya per tal de sumar-nos-hi!
Però ja sabem com funciona el PSC: ara resultarà que vendran que la culpa de que aquesta unitat no funcioni és de CiU, que no dóna un xec en blanc al Govern (¡¡¡òbviament i només faltaria!!!). I és clar, el PNB també rebrà si vota legítimament els pressupostos a Madrid i no defensa Catalunya... però, qui ha de vetllar pel nostre poble??? el PNB o el PSC???
El PNB té 9 escons i és un partit basc, i el PSC en té 25 i és de Catalunya!!!! qui té la responsabilitat de prioritzar el pais al partit?? Crec que està prou clar...
Però ja sabem què passarà: s'arribarà a un acord -si no el tenen pactat ja- que el vendran com un acord històric, boníssim, espectacular... i aquells que discrepem serem heretges, poc patriotes, rebotats i poc responsables.
Però la ciutadania ha de saber que un mal acord de finançament ens portarà a quotes insuficients per poder aplicar la Llei de dependència, per tenir un sistema sanitari sostenible, per mantenir l'Estat de benestar del que disfrutem en aquests moments, tot i la crisi.
Ja es veurà, temps al temps!!!

1714- 2008

2008-09-07T17:18:00.003+02:00

El proper dia 11 de Setembre celebrarem La Diada, un dia especial i important pels catalans i les catalanes. En contra del que creuen i escampen aquells que neguen la Nació catalana i la volen diluir dins el magma d'una Espanya centralista i igualitària, el dia 11 no rememorem una derrota, si no que reivindiquem la força del nostre poble que, tot i perdre per les armes va saber mantenir-se com a tal amb la il·lusió i el sentiment de pertinença a una nació, que no va ser derrotada al 1714.
Aquest any, crec que aquest esperit mantingut del 1714 ençà, pren més valor i sentit. Ara més que mai. Els debats de país que tenim sobre la taula són prou importants com per a obligar-nos a ser ferms i responsables en les nostres demandes.
Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya no podem quedar-nos tranquils sota l'etiqueta de 'perplexitat' que ens han penjat, i que dóna una visió estàtica del nostre poble que no implica cap actuació per part nostra.
Podem estar perplexos, estar emprenyats... però no defallirem ni ens conformarem en ser mers espectadors de la nostra història.
Això és el que hem de reivindicar. Això ha de representar l'esperit del 1714.

Ben trobats i ben trobades... o tot el contrari!!!

2008-08-28T10:16:00.002+02:00

Benvolguts i benvolgudes!!

Tornem de les vacances amb la sensació que a banda del propi enlentiment de la vida típic dels ritmes d'estiu, l'economia, les negociacions sobre el finançament, les propostes pressupostàries... també s'han relentit, aprimant més -creia que no era possible- la consistència i la fermesa del nostre Govern, les aspiracions d'alguns que venen fum i el sentit de país d'altres, que es venen per un plat de llenties.

Si sóc sincera, m'hagués agradat retornar de les vacances explicant-vos un nou finançament per Catalunya satisfactori, recolzant el Govern de Catalunya davant Madrid. Ho dic de debò: hi han decisions polítiques que sobrepassen els partits i els diferents posicionaments, per que són decisions macro, que requereixen de setit comú i sentiment de país. M'hagués agradat poder fer crítica positiva i constructiva en aquest blog sobre el finançament de Catalunya.

Però això no podrà ser: malauradament tornem a estar en una situació de debilitat extrema, segurament "d'emergència nacional".

És vergonyós el paper jugat pel PSC, cobrint les espatlles a en ZP, marejant la perdiu i despistant el personal, donant raonaments esquizofrènics al desvincular el finançament de Catalunya dels pressupostos Generals de l'Estat, dient sí però no, no però si... o tot el contrari. No és propi d'un partit de Govern que s'ho creu, més enllà dels equilibris partidistes que hagi de fer.

D'ERC no sé què dir... realment cada vegada em decepciona més aquest paper que fa en Ridao de "cavaller de la trista figura", demanant una unitat dels partits catalans a Madrid que no es creuen ni s'escolten els propis republicans. Afegint-hi aquí l'espectacle vodevilesc del Conseller de la Vicepresidència anomenant el seu germà Apel·les embaixador a París i agafant-se a la cadira del Govern passi el que passi amb el finançament del país.

I d'ICV crec que sobren les paraules. Retiren la demanda de compareixença d'en Zapatero després d'haver-la demanat, posteriorment a un pacte personal entre en Saura i la vicepresidenta De la Vega... Herrera, "dónde está la bolita?". Noi, t'han pres el pel...

Però és clar, com sempre i tot i que l'argument ja està molt suat i no s'aguanta per enlloc, la culpa és de CiU i del PP!!!

Avui en Solbes farà el numeret...

Una llàstima.

Cornut i paga el beure...

2008-07-31T21:10:00.005+02:00

Ve l'estiu, i amb ell la calor, la platja, el gelat al vespre, sopar fora, festa fins ben entrada la nit... però aquest any l'estiu també ve acompanyat de crisi, d'hotels sense omplir, de poc gastar, d'hipoteques que pugen, de cases per vendre... i seguim sense complir l'Estatut i sense el finançament que ens pertoca.

I amb tot, seguim com sempre. De manera suau, sense aixecar la veu, els sindicats comencen a demanar al Govern d'aquí i d'allà que actuin. Els empresaris, Pimec i el Cercle de Comerç comencen a demanar murmurant que es prenguin mesures, per que les anunciades fins el moment per part d'aquells que poden fer alguna cosa, no són suficients.

L'aeroport de Barcelona per poder davant l'aeroport de Madrid amb la fusió entre British Airways i Iberia, però encara és l'hora que el govern digui res.

A vegades tinc la sensació que el país dorm el son dels justos, que no ens estimem prou com per reclamar allò que és nostre, i seguim pagant i pagant... baixant el cap quan ens diuen insolidaris, i amb posat conformista quan el Govern català - el nostre, el que se suposa que ens estima més que a Zapatero, aquell que ens ha de defensar- no hi és, ha desaparegut del mapa...

Som cornuts i paguem el beure... però potser és per que en Montilla té por que quan vagi de vacances al seu poble, a Iznajar, se li enfadin per ser català, per reclamar allò que és just, per ser fidel al país i fer complir una Llei com és l'Estatut.

Quina llàstima!

La XV Escola d'Estiu d'Unió

2008-07-21T11:49:00.005+02:00

Aquest cap de setmana a UDC hem celebrat la quinzena Escola d'Estiu, sota el títol compartit de "l'any internacional de les llengües" i "Participació en política, compromís amb la gent".
Realment ha estat una bona escola d'estiu: en el moment actual tant el tema de la llengua com la participació política crec que estan a l'ordre del dia, i val la pena aprofitar la saviesa d'aquells que en cada àmbit, han pogut aportar-nos llum, fugint de la demagògia o l'ús poc net que massa vegades es fa en aquests dos temes.
Pel que fa a la llengua, crec que tots compartim que ha de ser un espai de trobada, un nexe d'unió, un fil roig del "ser i del fer català". Però, tot i que sóc partidària d'avançar en el discurs i no agafar-nos a la llengua només per a justificar el nostre sentiment català, és evident que no podem quedar-nos de braços plegats quan l'artilleria més dura del nacionalisme espanyol comença a agafar posicions. Per sort, sembla que aquesta vegada la pólvora se'ls ha mullat i les escopetes són de balins...
El castellà o l'espanyol no està en perill, i si ho estigués, evidentment no seria per la opressió del català. Que quedi clar.
Tal com va dir un dels ponents de l'escola d'estiu: "quina obsessió tenen alguns en fer creure que el castellà està en perill. Que estiguin tranquils, que mentre el castellà sigui llengua d'ús a Amèrica els quatre europeus que el parlen no han de patir".
Pel que fa a la participació en política, crec que hem de ser més agosarats. M'explico. L'ús de les noves tecnologies en la comunicació política, les virtuts o les caracteristiques que ha de tenir un líder polític per a ser-ho, la defensa i la creença en uns ideals concrets sense que aquests es modifiquin segons com bufi el vent, són algunes de les afirmacions que han de portar-nos a un "fer polític" més trascendent.
Comparteixo la definició que Václav Havel fa de la política quan diu que tota acció que es fa en la vida és política, fins i tot -diu ell- un concert de rock. La diferència està en la naturalesa i la nitidesa de l'impacte polític que té aquella acció. Per això, hem de ser tots i totes molt conscients dels impactes que generem amb segons quines decisions, accions i fins i tot, omissions.
Per això, hem de saber d'on partim i cap a on anem, sempre tenint clar què som i què defensem, quin model social volem pel nostre país. I ens calen líders (en post anteriors ja ho havia comentat). Líders que sàpiguen transmetre il·lusió i capacitat de canvi, que siguin creïbles, i que essent assertius, no perdin la confiança de la gent.
Abans de començar una de les taules rodones vaig tenir el plaer de parlar una estona amb un dels ponents, que reflexionava sobre les característiques que havia de tenir un líder d'un partit polític, i deia que ell considerava que havia de ser valent, creïble, transmetre seguretat, capacitat d'il·lusionar als altres, ser una mica "killer" entès com a "punt de mala llet"... i tot això, des del convenciment que el que importa és ser autèntic, i transmetre amb sinceritat allò que creus.
En l'actualitat, on les noves tecnologies i els mitjans de comunicació i informació estan canviant continuament les formes de participar, aquells que ens dediquem a la política hem de saber llegir entre línies i actualitzar-nos en aquest sentit. La societat canvia a un ritme trepidant.
Els infants d'avui no neixen amb un pa sota el braç, si no que porten una playstation; Ja no graven música en cassetes de dues cares si no que la "baixen" d'internet i fins i tot la posen com a melodia del telèfon... Aquests nois i noies, que llegeixen els diaris electrònics a internet triant què volen llegir i què no, segurament volen participar d'una altre manera, i assumiran més la informació que volguem donar-los-hi com a partit polític des d'una vessant més propera a ells i no des de la perspectiva més clàssica de transmissió i comunicació.
Internet té moltes possibilitats, i els riscos que hi poguem percebre en el seu ús hem de transformar-los en reptes.

boles... i boles!!!

2008-07-14T19:38:00.002+02:00

En la celebració de la victòria d' España a l'Eurocopa, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona és ferit per una bola de goma llançada pels agents antidisturbis dels Mossos d'Esquadra.
l'Ajuntament de Barcelona no informa del fet fins una setmana després, i ho fa, arran d'una filtració d'un mitjà de comunicació que dispara les alarmes.
Avui, quan ja han pasat més de 15 dies, la regidora responsable d'aquest àmbit compareix davant la resta de grups municipals per a donar informació i per avisar que es querellarà contra aquells que donin versions distorsionades dels fets. Però, com vol que la gent no distorsioni informació si l'Ajuntament n'ha amagat el 90% durant tant temps?? de qui és culpa que això passi?? potser és d'aquells que des dels despatxos intenten jugar al "donde está la bolita!!!", sense tenir en compte que la gent de Barcelona ja comença a entendre com s'hi juga. I com a mostra, l'última enquesta municipal premia la tasca feta per en Xavier Trias i el Grup Municipal de CiU.

la xocolata del lloro

2008-07-03T08:58:00.004+02:00

Una vegada més, per enèsima vegada, Ciutadans ratlla el ridícul al Parlament. Crec que ja n'hi ha prou de fer política- espectacle a costa d'un populisme mal entès!!
Ahir al Ple, el grup mixt va treure una samarreta esportiva que volia simbolitzar l'orgull català davant de la victòria de la selecció espanyola de futbol.
Més enllà d'aquest triomf, i de si ens agrada o no -aquí cadascú ha de dir què sent i què l'emociona, no hem de ser els partits polítics els que diguem el que s'ha de sentir o voler-, El Parlament de Catalunya és la Institució democràtica més important al nostre país, i aquells que hem estats triats per representar el poble de Catalunya des dels 135 escons parlamentaris no podem caure en el discurs buit, de baix nivell, populista i de "pataleta"... no podem fer tertúlia de cafè quan hauriem de fer discurs de país.
En l'hemicicle parlamentari tot està permès? Jo crec que no: no hem de barrejar la gimnàstica amb la magnèsia, no hem de treure banderetes o samarretes esportives, no hem de demanar posicionaments sobre si a Catalunya s'ha celebrat amb més o menys intensitat la victòria de la selecció espanyola de futbol, si s'hauria d'hevar posat una pantalla de televisió en una plaça o no, sobre si el Govern ha donat suport o no a la victòria de la selecció espanyola.
Si us plau, siguem seriosos!!!
Prou de fer comedietes per suplir la falta de discurs. Si no sabeu quines iniciatives portar al Parlament, retireu-vos i deixeu fer als que sí tenim propostes i discurs. El Govern que governi, l'oposició que fiscalitzi i recolzi al Govern en allò que comparteixi, però si us plau, prou de fer propostes que són la xocolata del lloro!!

Com sempre, no estan a l'alçada!!

2008-06-13T09:02:00.003+02:00

Aquests últims 15 dies tornen a ser dies negres pel país. Vaga de pescadors, vaga de transportistes, vaga de taxis a Barcelona. Puja el preu del carburant i el Govern no està a l'alçada!
Es diu que no hi ha benzina, es comença a notar la por a quedar-nos sense menjar i les prestatgeries de les botigues comencen a estar buides... i hi han empreses que han començat a aplicar expedients de regulació sobre molts treballadors per evitar més perdues econòmiques... estem parlant de més de 100 milions d'euros diaris per les empreses!!!
Els transportistes tenen raó: les seves economies no poden soportar aquest augment de costos bàsics, però hem de replantejar-nos com reivindicar-ho!! Tothom té dret a la vaga, evidentment, però calen els piquets? Crec que no: no ajuden a la causa, al revés... i a més, perjudiquen directament la imatge del sector i la tolerància de la ciutadania, que espera impacient i resignada, que tot això s'acabi.
Mentres, el Govern, rascant-se la panxa: Quan hi ha un problema gran que necessita de mà forta -que no dura-, de criteris clars, de sensació de poder, de mesures concretes per solucionar la crisi... En Montilla no diu res.
Això forma part de la seva normalitat per que sempre ha defensat el "fets, no paraules", el "no fer soroll"... però, sr. Montilla això ja no cola!! És que no hi han fets ni paraules, hi ha un "qui dia passa any empeny".
Perdem diners, els transportistes segueixen aturats, els taxistes també, es fa malbé la llet i moren animals de granja per que no reben el pinso per menjar que necessiten, la fruita i les verdures s'han de llençar... i mentres, el país seguirà esperant a que algú governi.
Una vegada més es demostra que el país està adormit.

EL JOC DE LA CADIRA

2008-06-05T09:19:00.002+02:00

Amics i amigues, aquí no passa res!!

Només cal esperar 15 dies per saber cap a on va el país... Dic 15 dies, per que desgraciadament el Govern de Catalunya està aturat, no pren decisions ni fa soroll a l'espera dels resultats del Congrés d'Esquerra, i de le directrius que els marquen des de Madrid. Per cert, el Govern de Madrid està tant estancat com el d'aquí... serà el color dels partits? o la primavera?

Hi han mil fronts oberts, i no poc importants: seguim amb un estat de sequera -ha plogut, però no oblidem que encara tenim les reserves d'aigua per sota de la mitjana d'anys anteriors- que encara necessita del suport i control del Govern, però tranquils, que ens encomanarem a la Moreneta altra vegada i tot i que el Govern no hi cregui, aquesta ens donarà un cop de mà.

Falten metges i infermeres però tranquils, farem que exerceixin aquells que encara no han acabat l'especialitat -els de l'últim any de MIR, curs afegit fa poc per que es considerava necessari augmentar la formació i que ara resulta que no és imprescindible per l'exercici de la medicina-, i aquelles persones extracomunitàries que encara no han convalidat el títol...

Estem en crisi o en desacceleració econòmica, però tranquils: el Govern encarrega informes per quantitats econòmiques importants per tal d'estudiar aquest tema i d'altres -d'altres tan imprescindibles pel bon Govern com "l'estudi de l'ús del portafolis en l'atenció primària", o "l'oloració d'una sala de 30 m2" en el que s'arriba a la conclusió després de la lectura de l'informe -que té un màxim de dos paràgrafs, i sembla més una redacció escolar que una altra cosa-, que la millor opció és un ambientador dels de casa, de tota la vida.

El desplegament de la coneguda com "llei de dependència" és una autèntica vergonya, però tranquils: el Govern triga 3 i 4 mesos a cursar administativament els informes sobre les ajudes, que a més contenen errors de transcripció inacceptables per número i contingut.

L'avantprojecte de llei d'Educació rep més de 250.000 alegacions, i té els sindicats i les associacions afectades en contra. Però tranquils: El Conseller ho vol mantenir contra tot i tothom, fent tots els papers de l'auca que pot , vol o el deixen; i posposa decrets i decisions per tal d'evitar problemes amb ERC, davant del seu Congrés en el que pot ser qüestió de debat el manteniment o no del Govern tripartit.

L'atur ha pujat moltíssim aquest darrer trimestre. Tranquils, segons el Solbes aquestes xifres no són preocupants... només són les més elevades des del 1996!

El que tenim al Govern, més que un pacte d'Entesa és el joc de la cadira... a veure qui segueix assegut després de donar voltes i voltes.

Llástima que aquí, ningú treu cadires.

FER POLÍTICA...

2008-05-27T09:16:00.000+02:00

A vegades tinc la sensació que participar en política o ensenyar obertament quin és el teu color polític està penalitzat. Dir a qui votes o deixes de votar, sortir en defensa d'un o altre polític o d'un o altre posicionament polític, pot resultar un problema. Molta gent s'inhibeix i s'escuda davant del típic "jo sóc apolític/a, passo de la política... tots els polítics són (sou) iguals..."
Tothom porta un barret polític: ningú, ningú és apolític, com defensa molta gent davant un qüestionament públic.
Tothom té opinió, i això és bo... i que tots i totes pensem diferent també és bo i necessari. Per tant, hauriem de ser capaços d'interpretar la diferència política com una normalitat, com un signe de maduresa i no com un problema o motiu de rebuig.
De fet, sempre he defensat que les persones des de tots els àmbits de participació i ciutadania en els que funcionen, fan política, fem política: no només tenen aquesta missió els partits polítics -que potser són els principals actors en tant que són els que obertament i de manera globalitzada enfoquen la tasca de servei al país com a objectiu per se-, però també les associacions de veins, les ONG, les entitats socials, les juvenils... volen transformar el món des de la seva prespectiva, i així, també, introdueixen altres variables al "fer polític" habitual.
Per que en el fons, el que passa més enllà de la desafecció amb la política -argument tant utilitzat, que ja resulta poc creïble-, és que el que hem de fer és reformular-nos la nostra participació social sense cotilles ni límits sobreafegits, sense limitacions que vagin més enllà de la pròpia ideologia, de la manera d'entendre el món, de la nostra voluntat de canviar-lo, des de les nostres idees i valors. Hem de ser valents, i a vegades crec que fer política és una acció que transpira valentia.

Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica

2008-05-18T18:56:00.000+02:00

En aquest proper Ple del Parlament, debatrem una Iniciativa Legislativa Popular sobre l'atenció que volen rebre les persones afectades de Fibromiàlgia o de Fatiga Crònica, dues malalties difícils de diagnosticar, molt invisibles per la societat però molt incapacitants per les persones que les pateixen i les seves families.
Realment, sigui quina sigui la resolució que s'aprovi aquest dimecres al Ple, és encomiable la feina feta per totes les persones que han fet possible la tramitació d'aquesta ILP, i la recollida de les més de 50.000 signatures de suport.
No vull entrar en el contingut de la proposta, però és evident que alguna resposta s'ha de donar a aquestes persones afectades i les families.
Hi han malalties que fàcilment són diagnosticables, són visibles, mediàticament ben considerades, tractables, amb poca afectació en la vida quotidiana de la persona, amb recursos i investigació al darrera...
Però n'hi ha d'altres, com la FM i la SFC, que són malalties sordes, amb símptomes que es confonen, amb afectació al cos i a l'ànima de la persona, a l'estat d'ànim i a les ganes de fer i ser.
Tots i totes hem de ser molt curosos quan parlem d'aquesta malaltia, i no caure en simplificacions fàcils i etiquetes.
Us recomano que veieu aquest anunci dels EEUU, sobre la SFC, crec que reflexa clarament el patiment d'aquestes persones.
http://www.youtube.com/watch?v=SPAhu0ojCRE

Dia d'Europa

2008-05-10T11:10:00.000+02:00

Ahir dia 9 de maig era el dia d'Europa. Bé, això hauria de ser cada dia, però tinc la sensació que molts de nosaltres no en som gaire conscients que som europeus i europees... Segurament, tota l'estructura política d'Europa, la dificultat que suposa seguir les decisions preses a Brussel·les i la pca visibilitat que tenen les decisions que es prenen allà sobre la nostra vida quotidiana, fan que obviem el concepte Europa de les nostres vides. I això és un error: Moltes decisions que es prenen a nivell Europeu afecten directament la nostra realitat: subvencions, immigració, taxes, importació, l'aigua...

Jo em considero profundament europeïsta, entenc que l'Europa del Segle XXI ha de ser una Europa oberta però cohesionada, ha de ser l' Europa dels pobles, ha de solidària però coherent amb les seves polítiques d'acció.

Fa 51 anys del Tractat de Roma, l'orígen de la Unió Europea. Es fundà sobre uns valors de llibertat, justícia, progrés, cohesió social, respecte pels drets humans i valors democràtics.

Avui més que mai hem de reivindicar aquesta Europa, una Europa de tots i cadascun de nosaltres, per tots i cadascun de nosaltres.

Per les seleccions catalanes!!

2008-04-30T20:53:00.000+02:00

La setmana passada, el Tribunal d’Arbitratge Esportiu va rebutjar el recurs presentat per la Federació Espanyola de Bitlles contra la decisió de l'executiu de la federació internacional d’aquest esport, de reconèixer la federació catalana com a membre.

Realment, que a aquestes alçades encra estiguem així és una mica desencisador, que no desmoralitzant.

Per un país, tenir o no Seleccions Esportives representa en certa manera la capacitat d’autoestima que pugui tenir, la fe en ell mateix, la vàlua del propi esport i de l’esforç que cadascuna de les nostres federacions esportives i clubs fan. No és una cosa banal, tot i que molts fan autèntics esforços per a que així ho sembli.

Però per contra, crec que -com a nacionalista que sóc- una Selecció Nacional amb capacitat competitiva a tots els nivells ha de ser una cosa natural, emocional, d’identitat, d’estima al país.
Aquells que ho utilitzen com a eina política s’equivoquen: per què no volen? De què tenen por? Crec que és manca de confiança en ells mateixos.

Per que, que ningú es confongui: les seleccions nacionals no signifiquen trencament ni confrontació, simplement reafirmen una realitat: Catalunya és una Nació, encara que no tingui Estat. I això no vol dir que reneguem de res, ni que estiguem en contra de res... ni que menyspreem altres opcions. Però sí que som el que som i tenim la voluntat de seguir-ho sent. L’esport ha d’estar per sobre dels colors polítics, de les ideologies... però no pot donar l’esquena als sentiments i a les voluntats.

Hi ha exemples a Europa de seleccions de Nacions sense Estat competint al més alt nivell: Irlanda, Gal·les, Escòcia... I no passa res. O sí: és l’expressió sense complexes d’un sentiment.Catalunya ha tenir Seleccions Esportives pròpies: el país s’ho mereix, els jugadors i les jugadores també, la voluntat la tenim, tenim nivell i moltes ganes... fem-ho!!

BONA DIADA DE SANT JORDI!

2008-04-23T09:34:00.000+02:00

Avui és un dia molt especial: els carrers s'omplen de gent, de roses, de llibres, de ganes de llegir, de promeses lectores, d'emocions, d'amor...
QUE TINGUEU UNA MOLT BONA DIADA DE SANT JORDI!

Lideratge o no!!!

2008-04-18T17:10:00.000+02:00

Aquesta setmana ha estat força estranya.
Al Parlament hem parlat molt i molt de la manca d'aigua... i a fora, diluviava!!!
La imatge del President Montilla durant la resposta a la pregunta que li havia fet l'Artur Mas en la sessió de control del Govern, reclamant que l'oposició digués què pensava fer per sol·lucionar la sequera, és la imatge més clara que se m'acut de manca de lideratge.
En un curs que vaig fer sobre lideratge recordo una reflexió que comparteixo plenament: el lideratge s'ha d'exercir a partir d'uns valors comuns, d'una objectius... que porten a una complicitat amb la gent, per damunt de prejudicis ideològics.
En aquest moment, al Govern li manca lideratge, que no vol dir que li manqui autoritat... per que si hi ha una cosa clara és que hi ha algú que crida "manden firmes!".
Això em preocupa força, però en política el lideratge no només pertany al món intern d'una Institució, d'una organització, si no que també es produeix de portes en fora; i segurament aquest és el lideratge realment important.
I aquí, és on hi ha el problema: el País està desorientat, no té guia, ni brúixola... i la gent està cansada dels polítics -de tots-, i no creu en res, no veu netedat i transparència en la política, ni hi veuen utilitat.
La responsabilitat és de tots i totes les persones que fem política. Però aquells que estan en primera línia i tenen responsabilitats de gestió han de ser més curosos, per que els focus els enfoquen, i tenen totes les oportunitats de ser fidels a allò que creuen sense mentir, ni enganyar a la gent... reconeguent errors i assumint-ne les conseqüències...

Pobre Estat, quin govern...

2008-04-12T23:23:00.000+02:00

Realment, si jo fos votant socialista, dels que voten al PSC- PSOE més per la -c que per la -e, avui sentiria molta pena.
Avui ens diuen que pels propers 4 anys -si ningú ho evita- seguirem patint de ministra de foment a la reina del gafe, la reina de l'engany, la reina de la prepotència, la inigualable Maleni Alvarez.
Però també ens diuen que tot i els 25 escons que el PSC ha aportat al PSOE al Congrés dels Diputats només toquen 2 ministeris... un d'ells el de Defensa. Quina ironia!!!
Quin menyspreu pel meu país... quina poca vegonya.
Ha quedat clar per si algú encara ho dubtava, que Catalunya està disolta en un magma gris i fangós, en un terreny de ningú, en el "qui dia passa any empeny"...
Tot és gris, llis, igual, sense textures, monocolor, de poques mires, mediocre... i si aixeques el cap per sobre d'això, te n'adones que aquells que volem llum, canvis, debat, intuicions, fe, utopies... tenim molta feina a fer.

El meu referent: En Carrasco i Formiguera.

2008-04-10T22:23:00.000+02:00

Ahir la Unió de Joves -juntament amb Unió Democràtica de Catalunya- commemorà el 70è aniversari de l'afusellament injust i execrable d'en Manuel Carrasco i Formiguera.
Ja fa 70 anys que, les tropes franquistes a Burgos van afusellar sense miraments a una persona sencilla i honesta, a una persona de profunds valors i conviccions, una persona amb una estima immensa pel seu país: Catalunya. Van matar-lo per nacionalista, per català. Però també va ser perseguit per cristià.
La memòria no pot ser selectiva, i un acte com el d'ahir demostra que la nostra història, escrita per tantes i tantes mans, es mereix un respecte: respecte per en Carrasco i Formiguera, però també respecte per totes aquelles persones que durant la repressió franquista van mantenir viu l’esperit d’aquells que van creure en la democràcia cristiana i el nacionalisme de proximitat, com a eixos vertebradors pel nostre país.
La familia Carrasco i Azemar però també la familia d'Unió hem de sentir-nos forts i encorajats al mirar enrera i veure a tots aquells que han format part d'un projecte de país, han defensat unes idees que també són les nostres, per les que ha patit i alguns han perdut la vida.
Davant els soldats que l'havien d'afussellar, en Carrasco recordà a la seva família i cridà:

"AMUNT, AVANT, VISCA CATALUNYA LLIURE!!! Jesús, Jesús..."

Tot un exemple: salvant totes les distàncies, no sé quants de nosaltres diríem el mateix.